Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de gener del 2026

Cofradías en la Mallorca tardomedieval. Una aproximación a sus espacios arquitectónicos y artifices

 












 NOVA PUBLICACIÓ

Dos membres del GRESMED han publicat el següent estudi on s'analitzen les confraries de la Mallorca baixmedieval en relació a la promoció i aprofitament dels espais arquitectònics, així com la seva posada en marxa i contractació del col·lectiu lapiscidae (arquitectes, mestres d'obres, artesans de la pedra, etc.). Els autors se centren en la sistematització d'una mostra qualitativa de les dades conegudes fins ara, amb referències específiques a documents inèdits. 

JUAN VICENS, Antònia; ORFILA BELTRAN, Enric: «Cofradías en la Mallorca tardomedieval. Una aproximación a sus espacios arquitectónicos y artifices», a COLESANTI, Gemma Teresa; SCADUTO, Fulvia; SCHIRRU, Marcello (ed.), Le confraternite nell’europa medioevale e moderna. Architettura – Archivi – Arte – Storia – Tutela – Valorizzazione del patrimonio, Editoriale Scientifica, Napoli, 2025, pp. 77-86. 

Disponible per a la consulta en el següent enllaç:  Cofradías en la Mallorca tardomedieval

dilluns, 13 de maig del 2024

Los conjuntos arquitectónicos en el contexto carolingio

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONFERÈNCIA

«Los conjuntos arquitectónicos en el contexto carolingio » a càrrec d'Eduardo Carrero Santamaría, Universitat Autònoma de Barcelona.

Dijous 23 de maig, 10:00h

Edifici Ramon Llull, aula 21. Universitat de les Illes Balears


 

dimarts, 14 de novembre del 2023

Les residències règies del regne de Mallorca en època medieval. Definició i usos d’un patrimoni monumental en el seu context

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONFERÈNCIA

«Les residències règies del regne de Mallorca en època medieval. Definició i usos d’un patrimoni monumental en el seu context»

A càrrec de Marta Fernández Siria, doctora en Història de l'Art i col·laboradora del GRESMED.


🚩Societat Arqueològica Lul·liana

📆Dimarts, 21 de novembre, 19:00h


dilluns, 16 d’octubre del 2023

Las residencias regias del reino de Mallorca en época medieval (ss. XIII-XV). Una aproximación a sus elementos y a la función y uso de los espacios



El passat 11 d'octubre Marta Fernández Siria va defensar a la Universitat de les Illes Balears la seva tesi doctoral titulada Las residencias regias del reino de Mallorca en época medieval (ss. XIII-XV). Una aproximación a sus elementos y a la función y uso de los espacios, dirigida per la Dra. Sebastiana Maria Sabater Rebassa, IP del GRESMED. La tesi forma part del Doctorat en Història, Historia de l'Art i Geografia de la UIB, i s'ha realitzat gràcies a la concessió d'una beca de formació de personal investigador «Ajut de la Vicepresidència i Conselleria d'Innovació, Investigació i Turisme del Govern de les Illes Balears i del Fons Social Europeu. Programa Operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020 de les Illes Balears (2018)». La investigació es vincula al projecte «La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca» (HAR2016-77032-P) (desembre 2016-desembre 2020) del Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia (MINECO/AEI/FEDER,UE) adscrit al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears i dirigit per la Dra. Sebastiana Maria Sabater Rebassa.

Resum

La tesi doctoral analitza les residències règies del regne de Mallorca en època medieval des dels seus elements constructius i decoratius i des de la funcionalitat i usos dels seus espais. L’examen s’ha centrat en tres residències localitzades en territori continental -els castells reials de Perpinyà, Montpellier i Collioure- i en els grans castells i palaus rurals localitzats a l’illa de Mallorca -el castell reial de la Ciutat de Mallorca (Almudaina), el castell de Bellver i els palaus de Sineu, Manacor i Valldemossa. Malgrat les nombroses aproximacions realitzades pels estudis previs, la producció historiogràfica vinculada al tema d’estudi deixava sense cobrir sectors fonamentals en la comprensió de les arquitectures des de finals del segle XIII fins inicis del segle XV. La renovació dels mètodes històrico-artístics ha permès actualitzar la qüestió i aplicar altres perspectives que contribueixen a un major coneixement de les residències règies en el seu context. Partint d’una anàlisi exhaustiva dels espais i dels seus elements, el present estudi incorpora la funcionalitat com un paràmetre essencial en la comprensió del fenomen arquitectònic. En aquest treball ha contribuït l’estudi de la presència règia, la interpretació de les cròniques, les fonts literàries o cerimonials vinculades als àmbits palatins i l’aproximació al perfil dels promotors.

El discurs de la tesi s’organitza en quatre blocs principals més un epíleg. El primer bloc tracta les qüestions introductòries, així com el marc teòric i metodològic que guia la investigació. El segon bloc analitza la ubicació de les residències règies en el territori i els itineraris regis per interpretar no solament la relació dels monarques envers els seus dominis i envers l’arquitectura residencial, sinó també amb l’objectiu d’aprofundir, en el cas dels reis i reines privatius, en la seva xarxa de contactes. El tercer bloc es divideix en dos capítols principals que atenen a l’arquitectura i als elements decoratius, respectivament. El primer examina i interpreta al detall els espais comuns i específics de cada residència règia a través de la pròpia arquitectura, dels estudis previs, de la documentació disponible i d’altres fonts diverses. El segon capítol, sistematitza els elements decoratius i mobles seguint el mateix sistema de treball. El quart bloc estudia la funcionalitat de les residències règies i els seus espais des d’una posició tant material com ideològica. En aquest sentit, han pres una rellevància essencial fonts com les Leges Palatinae (1337), de la qual s’ha confirmat el seu valor documental i iconogràfic en l’aplicació a l’estudi. Finalment, gràcies als resultats del projecte-marc d’investigació sobre la casa medieval a Mallorca, hem incorporat un epíleg que reflexiona sobre l’arquitectura palatina i la senyorial mallorquina, dues tipologies que mostren una interrelació concreta en alguns dels seus elements.

Els reis privatius de Mallorca s’han revelat com una dinastia que va utilitzar material i simbòlicament les residències règies en benefici de la construcció de la seva identitat. L’anàlisi no s’ha limitat al període privatiu, ja que s’ha pretès constatar les modificacions i transformacions de les residències règies, incorporant els seus espais i funcionalitats, a partir de l’ocupació catalanoaragonesa dels territoris fins principis del segle XV. Així mateix, la interpretació dels castells i palaus del regne de Mallorca s’ha realitzat considerant altres residències coetànies dins l’àmbit europeu, eminentment francès, descobrint paral·lels i particularitats tant en el sentit arquitectònic com funcional. Així doncs, la tesi doctoral pretén contribuir al coneixement d’un patrimoni arquitectònic rellevant de l’art medieval europeu des d’un enfocament històrico-artístic i incorporant noves perspectives d’investigació que incideixen en la comprensió de l’arquitectura medieval en el seu context. 




dimecres, 2 de desembre del 2020

L’arquitectura règia del Regne de Mallorca en època medieval. Fonts per al seu estudi

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El dia 1 de desembre de 2020, en el marc de la tercera sessió del XIX Seminari d’Estudis Doctorals 2020-2021, organitzat pel Seminari d’Estudis Medievals del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona) la doctoranda Marta Fernández Siria (Universitat de les Illes Balears, GRESMED) va impartir la conferència L’arquitectura règia del Regne de Mallorca en època medieval. Fonts per al seu estudi.

Per a més informació vegeu.

dimarts, 10 de novembre del 2020

El vestigi digital de les cases medievals mallorquines

Un equip d'investigadors de la UIB digitalitza i publica en accés obert 497 elements arquitectònics i decoratius procedents de 142 immobles de l'època medieval, bona part dels quals ja han desaparegut 

Un equip d’investigadors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears han publicat recentment la base de dades La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca, des de la qual donen accés obert a la informació digitalitzada de 497 elements arquitectònics i decoratius per estudiar els habitatges de l’època medieval.

La base de dades s’emmarca en un projecte de recerca que ha obtingut finançament del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència (MINECO/AEI/FEDER, UE).

Bona part dels materials provenen de la digitalització d’una part de l’arxiu de fotografies en paper i digitals del doctor José Morata Socías, que donà a la UIB per a l’accés públic, una bona part de les quals és de béns patrimonials desapareguts. Durant l’execució del projecte, els investigadors hi han incorporat vestigis que han estat trobats en reformes i rehabilitacions en curs. El propòsit del Dr. Morata, que va ser assumit pels set membres restants del projecte, fou que els investigadors poguessin conèixer el material i fer cerques transversals a partir de les dades que s’han incorporat.

Bases, bigues, capitells, carreus esgrafiats (decoració incisa), cimacis, claus de volta, columnes, elements d’obra, embigats (alfarjes), escales, exemples de façanes, festejadors o sitis, finestrals, fornícules, fragments de galeries, gàrgoles, grafits, mènsules, pilars, pintura mural, porxos i pilarets de porxo, portals, rajoles de paviment, relleus, taujels, volades i exemples de voltes..., constitueixen el fons que d’aquesta base de dades, i que es vol actualitzar periòdicament amb les noves troballes que puguin sorgir. És l’única font de què es disposa actualment per conèixer un patrimoni en risc constant de desaparició, tot i que no deixen de ser els vestigis que s’han salvat de la destrucció.

Els materials per a l’estudi de la casa medieval mallorquina pertanyen —o pertanyien— a 142 immobles, la majoria dels quals estaven situats a l’antiga ciutat de Mallorca i alguns altres, als pobles. Entre aquests, 53 són edificis amb denominació pròpia. En set casos, els elements són d’origen desconegut, perquè foren trobats en el transcurs d’excavacions arqueològiques dutes a terme en el subsol urbà i, en altres tres, actualment situats en entorns museístics, perquè no en tenim dades de la procedència.

Font: Diari UIB 

dimarts, 7 de gener del 2020

L'escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca

























 NOVA PUBLICACIÓ

S'acaba de publicar el llibre L'escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca de la doctora Antònia Juan Vicens, membre del GRESMED.



L’escultura arquitectònica mallorquina del segle XV es pot situar per mèrit propi a l’alçada de la millor producció escultòrica de l’art gòtic europeu. El text de la present publicació i sobretot les imatges que l’acompanyen, inèdites en bona part, així ho avalen. El lector descobrirà en aquestes pàgines unes obres que, atesa la seva naturalesa, sovint passen desapercebudes però que constitueixen una part fonamental del patrimoni artístic de les Illes Balears.

El present llibre consisteix en un estudi de la producció d’escultura arquitectònica a la Mallorca del segle XV. Dita tipologia es troba entre les més desconegudes del conjunt d’escultura gòtica, no sols en l’àmbit nacional sinó també en l’internacional, atès que, tot i comptar amb peces d’extraordinària qualitat tècnica i artística, són escassos els estudis monogràfics i sistemàtics que l’hagin adoptada com a objecte d’investigació. Per tant, constitueix un camp nou i relativament inexplorat en comparació amb altres realitats artístiques. A més, era necessari un treball de recerca que donàs a conèixer i situàs la producció illenca en el lloc que li correspon dintre del panorama historicoartístic contemporani.

L’obra analitza les peces de l’esmentada tipologia que es conserven en els edificis religiosos i civils del gòtic mallorquí d’entre c. 1390 i 1520, una de les etapes més brillants pel que fa a aquest tipus de producció. El text s’articula a partir de dos grans apartats centrats, per una banda, en l’estudi de tipologies i repertoris iconogràfics i, de l’altra, en la sistematització historicoartística de les peces, qüestions d’autoria i en la contextualització de les obres en el marc historicoartístic de la Corona d’Aragó. S’acompanya d’un nodrit i ric material gràfic, inèdit en la seva major part, que suposa una aportació tan important com la del mateix text, imprescindible per a la comprensió de qualsevol estudi d’història de l’art. Tot plegat, per oferir un coneixement íntegre i una visió articulada, exhaustiva i metòdica del conjunt d’escultura aplicada a l’arquitectura, de la qual fins ara se’n tenia un coneixement parcial.

L’estudi monogràfic que aquí s’ofereix, doncs, omple cl buit existent en un camp de coneixement de la història de l’art insular; atorga el lloc que correspon a les obres en el marc historicoartístic general; i difon i posa en valor una realitat poc coneguda però de primer ordre en el conjunt del patrimoni artístic de les Illes Balears.


diumenge, 13 d’octubre del 2019

Architetture per la vita: palazzi e dimore dell'ultimo gotico tra XV e XVI secolo















Els propers dies 16, 17 o 18 d'octubre es celebra a Palermo el IV Congresso Internazionale del Tardogotico Architetture per la vita: palazzi e dimore dell'ultimo gotico tra XV e XVI secolo organitzat per l'associació AStRACo.

En el marc del projecte I+D La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca (HAR2016-77032-P) alguns membres del GRESMED hi participaran amb comunicacions: 

- Tina Sabater, Antònia Juan, Magdalena Cerdà «Los ventanales de la casa medieval. Cronología, tipología y ubicación de los ejemplos mallorquines» 18 d'octubre 

- Miquel Àngel Capellà i Joan Domenge i Mesquida «La escalera en los patios señoriales de Palma de Mallorca: tipología y ornamentación» 18 d'octubre

Vegeu el programa.

dijous, 2 de febrer del 2017

Col·laboració amb el programa "El secret de les pedres"



















El nou capítol del programa "El secret de les pedres" que ha emès IB3 dia 1 de febrer, ha estat dedicat a l'emblemàtic edifici gòtic de la Llotja de Ciutat, i ha comptat amb la participació de la Dra. Maria Barceló Crespí i de la Dra. Tina Sabater Rebassa, membres del GRESMED.

Aquí en podeu veure l'anunci: El secret de les pedres

Es pot visualitzar el programa sencer a IB3 a la carta.