L'escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca

 NOVA PUBLICACIÓ

S'acaba de publicar el llibre L'escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca de la doctora Antònia Juan Vicens, membre del GRESMED.

Antònia Juan Vicens, L'escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca, d'Edicions La Foradada - J. J. de Olañeta Editor, Palma, 2019. ISBN: 978-84-9716-101-5

L’escultura arquitectònica mallorquina del segle XV es pot situar per mèrit propi a l’alçada de la millor producció escultòrica de l’art gòtic europeu. El text de la present publicació i sobretot les imatges que l’acompanyen, inèdites en bona part, així ho avalen. El lector descobrirà en aquestes pàgines unes obres que, atesa la seva naturalesa, sovint passen desapercebudes però que constitueixen una part fonamental del patrimoni artístic de les Illes Balears.

El present llibre consisteix en un estudi de la producció d’escultura arquitectònica a la Mallorca del segle XV. Dita tipologia es troba entre les més desconegudes del conjunt d’escultura gòtica, no sols en l’àmbit nacional sinó també en l’internacional, atès que, tot i comptar amb peces d’extraordinària qualitat tècnica i artística, són escassos els estudis monogràfics i sistemàtics que l’hagin adoptada com a objecte d’investigació. Per tant, constitueix un camp nou i relativament inexplorat en comparació amb altres realitats artístiques. A més, era necessari un treball de recerca que donàs a conèixer i situàs la producció illenca en el lloc que li correspon dintre del panorama historicoartístic contemporani.

L’obra analitza les peces de l’esmentada tipologia que es conserven en els edificis religiosos i civils del gòtic mallorquí d’entre c. 1390 i 1520, una de les etapes més brillants pel que fa a aquest tipus de producció. El text s’articula a partir de dos grans apartats centrats, per una banda, en l’estudi de tipologies i repertoris iconogràfics i, de l’altra, en la sistematització historicoartística de les peces, qüestions d’autoria i en la contextualització de les obres en el marc historicoartístic de la Corona d’Aragó. S’acompanya d’un nodrit i ric material gràfic, inèdit en la seva major part, que suposa una aportació tan important com la del mateix text, imprescindible per a la comprensió de qualsevol estudi d’història de l’art. Tot plegat, per oferir un coneixement íntegre i una visió articulada, exhaustiva i metòdica del conjunt d’escultura aplicada a l’arquitectura, de la qual fins ara se’n tenia un coneixement parcial.

L’estudi monogràfic que aquí s’ofereix, doncs, omple cl buit existent en un camp de coneixement de la història de l’art insular; atorga el lloc que correspon a les obres en el marc historicoartístic general; i difon i posa en valor una realitat poc coneguda però de primer ordre en el conjunt del patrimoni artístic de les Illes Balears.