PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
Magdalena Cerdà Garriga, La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520). Les obres i els seus usos (Sindéresis, 2025)
La Dra. Magdalena Cerdà Garriga, membre del GRESMED, impartirà la ponència inaugural de la II Jornades d'Estudis Locals de Binissalem
«La imatgeria gòtica a la parròquia de Santa Maria de Robines»
Divendres 20 de febrer, 16:15h
Casal de Cultura Can Gelabert, Binissalem
Programa de les jornades (20-21 febrer)
En los últimos siglos medievales tuvieron lugar importantes transformaciones agrarias tanto en el ámbito técnico y productivo como en la propiedad y la gestión de las explotaciones. En la Europa mediterránea estos cambios se concretaron, por una parte, en la mejora y extensión de los sistemas de regadío y de drenaje y, por otra, en la introducción de nuevos cultivos de carácter decididamente comercial, como el arroz, el azúcar, la morera y el azafrán, y la especialización regional de otros productos tradicionales de gran demanda como el trigo, el vino, el aceite y la lana. Del mismo modo, junto a la persistencia de la enfiteusis tradicional, cobraron fuerza contratos agrarios como el arrendamiento a corto plazo, la sociedad y la aparcería. ¿Cuál fue el papel de los campesinos y, en particular, de las mujeres en estas transformaciones? ¿Se circunscribió el trabajo femenino a realizar las mismas tareas que el masculino pero con una remuneración menor o se hizo extensivo a actividades laborales especializadas? Además de las diferencias de género, ¿existieron también diferencias de carácter étnico o cultural entre el trabajo agrícola de las campesinas musulmanas y las cristianas? En esta comunicación trataremos de responder a estas cuestiones a partir de fuentes normativas, contables, notariales y judiciales, disponibles para Cataluña y los reinos de Mallorca y Valencia en la Baja Edad Media y el tránsito a la Moderna.
Vegeu més informació del congrés en aquest enllaç: congreso SEHA 2026
CERDÀ GARRIGA, Magdalena, La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520). Les obres i els seus usos, Madrid/Porto, Sindéresis, 2025 (464p.)
Aquest llibre tracta de la imatgeria medieval mallorquina, és a dir, l’escultura, eminentment en fusta policromada, que tingué un paper devocional destacat a l’interior del temple. El tema s’aborda des de dues vessants: l’estudi sistemàtic de les obres i l’anàlisi contextual dels seus usos a l’edat mitjana. En la primera, es presenta, a manera de catàleg raonat, el corpus d’obres conservades —així com també aquelles avui en parador desconegut, de les quals es té constància gràfica— a partir de les seqüències iconogràfiques (mariana, cristològica, hagiogràfica i angèlica) i de la seva evolució cronològica i estilística. En la segona, s’analitzen les funcions que acomplien les escultures en relació amb la seva ubicació dins l’espai cultual, així com també la seva participació en el desenvolupament de la litúrgia cristiana. D’altra banda, s’examina la devoció popular que cristal·litzà entorn de les imatges a partir dels miracles associats a aquestes i de les pràctiques que en derivaren: peregrinacions, processons de rogativa i les denominades «mostres de devoció». Finalment, es presenten els sectors socials que destinaren diners i esforços com a promotors d’obres d’imatgeria.
Vegeu: https://editorialsinderesis.com/producto/la-imatgeria-medieval-mallorquina-1229-1520/
L'Agrupació Cultural de Porreres organitza un nou cicle de lliçons d'història i literaura entre l'octubre del 2025 i el març de 2026. Les lliçons es duran a terme els divendres, a les 18:30 hores, al local social de l'Agrupació Cultural de Porreres.
En ell hi participaran diversos membres del GRESMED:
- Alma Rivas Manchola «L'art a la Mallorca Medieval» 24 d'octubre
- Gabriel Ensenyat Pujol «La literatura catalana medieval a Mallorca» 23 de gener
El Dr. Antoni Mas Forners, membre del GRESMED, participarà a les Jornades internacionals 1525: Peasant Revolts in Europe 6, 7 i 8 d’octubre, on aqueix dilluns dia 6 presentarà la ponència:
Les jornades estan organitzades per la Universitat de Barcelona i per la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei.
El grup Vexil·la ha organitzat l'exposició Stabat Mater. Advocacions i manifestacions artístiques de la Dolorosa mallorquina a la Biblioteca Lluís Alermany del 19 de març al 29 d'abril.
En ella hi han participat diversos membres del GRESMED amb la redacció de textos sobre lels origens d'aquesta temàtica a la plàstica del gòtic mallorquí:
- Magdalena Cerdà Garriga: La iconografia de la Dolorosa a la imatgeria medieval mallorquina
- Enric Orfila Beltran: La iconografia de la Dolorosa a la pintura medieval mallorquina
Vos animam a visitar-la:
A càrrec de la Dra. Maria Barceló Crespí, membre del GRESMED i professora emèrita d'Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears
Dimecres 5 de març de 2025, 19:30h
Capella del Roser, parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres
Aquest llibre tracta dos aspectes que habitualment es deixen de banda en els estudis culturals sobre l’edat mitjana i, de manera especial, quan s’estudia l’ensenyament i les biblioteques. Pel que fa al primer punt, predominen els treballs sobre el món universitari, mentre que l’anàlisi de les primeres lletres disposa d’una atenció més restringida. Aquesta és la matèria objecte d’atenció en l’obra: qui eren els mestres que s’hi dedicaven, quina formació tenien, de quins mitjans disposaven, quina era la procedència dels alumnes… Encara que el treball se centra en la Mallorca tardomedieval, l’interès depassa l’estricte àmbit mallorquí, ja que permet matisar la idea d’un analfabetisme generalitzat a l’època, que es va atenuar amb el pas dels segles.
Pel que fa a les biblioteques, ocorre una qüestió semblant. Abunden els estudis sobre els llibres, però ha quedat de costat l’aspecte material: el(s) lloc(s) de les llars on es tenien depositats, com es guardaven, l’espai destinat a escriure i llegir…, així com tot allò que servia de suport a la lectura i l’escriptura: taules, tinters, plomes, fins i tot ulleres i una extensa relació d’estris indispensables per dur a terme l’activitat lectoescripturària. A tot plegat, s’hi han d’afegir els llibreters, que eren els qui proporcionaven tot el material.
NOVA PUBLICACIÓ
La Dra. Magdalena Cerdà Garriga ha publicat «La imatgeria gòtica d’iconografia cristològica: el Crucificat dolorós i el Betlem. Origen, desenvolupament i transcendència a Mallorca», que forma part, com estudi preliminar del catàleg d'exposició El Taller dels López i la pintura religiosa del Renaixement a Mallorca, duta a terme l'any 2024 al Museu d’Art Sacre de Mallorca.
La imatgeria, a causa del seu valor devocional, és una de les manifestacions artístiques on millor va quedar plasmada la nova sensibilitat de la baixa edat mitjana. Aquesta queda manifestada en les variants iconogràfiques que varen sorgir, centrades, especialment, en la vida i la passió de Crist. En aquest estudi destacarem dues temàtiques cristològiques que tingueren un gran ressò en la plàstica del gòtic. D’una banda, el sorgiment de la tipologia dolorosa en la representació del Crucificat, i d’altra, el germen del Betlem tridimensional. D’aquestes temàtiques presentarem el seu origen i desenvolupament en el context europeu, així com la destacada transcendència que varen tenir en la imatgeria mallorquina.
NOVA PUBLICACIÓ
Este trabajo pretende poner el acento en un patrimonio de época medieval poco conocido a partir del estudio de un caso circunscrito a Mallorca; a saber, la escultura arquitectónica de la casa medieval. En comparación con otras manifestaciones artísticas del período, tradicionalmente ésta se había estimado como secundaria, hecho que condicionaba su conocimiento, protección y puesta en valor. A partir de un elenco de obras, seleccionadas en base a criterios relativos a su preservación, reubicación y nuevos usos, incidiremos en la importancia de la recuperación, conservación y puesta en valor de esta tipología escultórica, para así ajustarnos al lema del monográfico en que se incluye el artículo.
El podeu llegir al web de la revista ABside. Rivista di Storia dell'Arte
Aquest mes de juny s'ha publicat el llibre editat per Ramis Barceló, R. (ed.), El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al Renaixement (1412-1598). Madrid: Sindéresis, 2024 de la col·lecció de l'IEHM.
Reuneix, a les seves gairebé mil pàgines, els treballs de quaranta investigadors que van elaborar nous estudis i síntesis de les seves respectives especialitats, d'història social, econòmica, política, cultural i artística, amb l'objectiu de presentar un estat de la qüestió i ser un punt de partida per a noves investigacions. Molts membres del GRESMED hi han participat: Maria Barceló, Victòria Burguera, Albert Cassanyes, Magdalena Cerdà, Isabel Escandell, Gabriel Ensenyat, Antònia Juan, Antoni Mas, Tina Sabater i Neus Serra.
Diversos membres del GRESMED participaran enguany en el XII International Medieval Meeting de la Universitat de Lleida.
Ponència: Dr. Antoni Mas Forners «Ésser pagesos, ésser de la Pagesia. L'emergència de la consciència col.lectiva dels habitants de la ruralia mallorquina de Mallorca (segles XIV-XVII)» 6 juny 9:00h
Sessió: «La promoció artística en època del rei Sanç (1311-1324), amb motiu del 700 aniversari de la seva mort - I-II», presidida per la Dra. Tina Sabater, 6 de juny 10:30-13:00h, amb les participacions següents:
Coordinat pel Dr. Albert Cassanyes Roig i el Dr. Antoni Mas Forners, membres del GRESMED i professors de l'àrea d'Història Medieval del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears.
Divendres 3 de novembre de 2023, de 9:15 a 13:30h
Aula de graus de l'edifici Ramon Llull, Universitat de les Illes Balears.
Els dies 25 i 26 d'octubre se celebra el seminari internacional La ciutat de les coses. La cultura material en la construcció de les ciutats a l'Europa Medieval organitzat pel Museu Arqueològic d'Alacant i la Universitat de València. En ell hi participa la Dra. Tina Sabater, IP del GRESMED, amb la ponència «La casa medieval a ciutat de Mallorca a través dels seus testimonis materials»
Els materials catalogats a la base de dades del projecte I+D La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca (2017-2020), segueixen proporcionant dades d’interès per reconstruir idealment l’entorn funcional i visual dels seus habitants. A la catalogació digital en accés obert -que es troba a la Biblioteca Digital de les Illes Balears-, actualment en fase d’actualització amb nous testimonis que s’han anat coneixent, figuren elements en pedra, en fusta, com també grafits, relleus i pintura mural, els quals formen o van formar part en el seu moment de 132 edificis de Palma i d’altres cinc immobles de nuclis rurals de l’illa. A través de la quantificació de les mostres, es poden formular interpretacions qualitatives, quant al major o menor ús de les diverses tipologies i morfologies -tant globalment com en relació a la seva ubicació en els immobles-, oferir una sistematització de les datacions, i valorar els canvis tècnics, també de moda o de gust, en relació als diversos períodes compresos entre el segle XIII i el segle XVI.
La intervenció es centrarà en aquestes qüestions, exemplificant-les en el que ha estat l’últim treball publicat de l’autora sobre la casa medieval mallorquina, la reconstrucció ideal de Ca n’Armadans, un casal senyorial de l’antiga Ciutat de Mallorca que destaca pels elements medievals coneguts, en número de 28. A partir de l’arqueologia de l’arquitectura i de l’anàlisi d’aquests materials, s’ha pogut establir que l’immoble va ser resultat d’una construcció en dues fases fonamentals. La primera dataria de la segona mitad del segle XIII, un primer edifici que probablement incorporà elements en anys posteriors, i que fou ampliat a partir de la primera meitat del segle XV, arran d’un canvi de propietat.
Consultau el programa del seminari en el següent enllaç.
Divendres dia 20 d'octubre de 2023, el Dr. Antoni Mas (UIB, membre del GRESMED), impartirà una conferència titulada Ideologia, discurs, organització i consciència col·lectiva en la pagesia mallorquina (segles XIV-XVI) en el marc del XX seminari d'Història Medieval , que es du a terme a la Universitat de Girona, organitzar per l'esmentada Universitat i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).