L'Agrupació Cultural de Porreres organitza un nou cicle de lliçons d'història i literaura entre l'octubre del 2025 i el març de 2026. Les lliçons es duran a terme els divendres, a les 18:30 hores, al local social de l'Agrupació Cultural de Porreres.
En ell hi participaran diversos membres del GRESMED:
- Alma Rivas Manchola «L'art a la Mallorca Medieval» 24 d'octubre
- Gabriel Ensenyat Pujol «La literatura catalana medieval a Mallorca» 23 de gener
.jpg)
La decadència de Crestatx i el naixement de sa Pobla: els efectes de les Ordinacions de 1300
Divendres 28 de febrer, 19:30h
Sa Congregació, Sa Pobla
A càrrec de la Dra. Maria Barceló Crespí, membre del GRESMED i professora emèrita d'Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears
Dimecres 5 de març de 2025, 19:30h
Capella del Roser, parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres
La Dra. Maria Barceló Crespí, catedràtica d'Història Medieval i membre del GRESMED, ha publicat el següent estudi:
La publicació s'emmarca en el llibre Objetos cotidianos en la Corona de Aragón durante la Baja Edad Media coordinat per Luis Almenar Fernández, Irene Velasco Marta y Mario Lafuente Gómez i publicat per la Universidad de Zaragoza el 2025.
Los enseres humildes, ordinarios, comunes, «cotidianos», en su sentido más literal, son los protagonistas de este libro. Los estudios que conforman el volumen se aproximan así a un conjunto de objetos poco atendidos por la historiografía, más interesada por los bienes lujosos, ricos y ostentosos. Las excepcionales fuentes de archivo de la Corona de Aragón conservadas de los siglos xiii al xv, atendidas de forma interdisciplinar a la luz del registro material y visual, abren una ventana al pasado a través de la cual observamos la vasta materialidad de lo cotidiano y, en ocasiones, de lo insignificante. Herramientas, escobas, cadenas, sacos, cuerdas, pero también las versiones ordinarias de las prendas de vestir, los muebles, las armas y los bienes devocionales son tomados como elemento de análisis histórico para iluminar cuestiones sobre la cultura material bajomedieval desarrolladas por la historiografía europea de los últimos años.
Amb Gabriel Ensenyat, Plàcid Pérez, Antoni Mas i Gaspar Valero
Dissabte 28 de desembre 10:30h Palma
Inscripcions: activitats@ocb.cat
Aquest llibre tracta dos aspectes que habitualment es deixen de banda en els estudis culturals sobre l’edat mitjana i, de manera especial, quan s’estudia l’ensenyament i les biblioteques. Pel que fa al primer punt, predominen els treballs sobre el món universitari, mentre que l’anàlisi de les primeres lletres disposa d’una atenció més restringida. Aquesta és la matèria objecte d’atenció en l’obra: qui eren els mestres que s’hi dedicaven, quina formació tenien, de quins mitjans disposaven, quina era la procedència dels alumnes… Encara que el treball se centra en la Mallorca tardomedieval, l’interès depassa l’estricte àmbit mallorquí, ja que permet matisar la idea d’un analfabetisme generalitzat a l’època, que es va atenuar amb el pas dels segles.
Pel que fa a les biblioteques, ocorre una qüestió semblant. Abunden els estudis sobre els llibres, però ha quedat de costat l’aspecte material: el(s) lloc(s) de les llars on es tenien depositats, com es guardaven, l’espai destinat a escriure i llegir…, així com tot allò que servia de suport a la lectura i l’escriptura: taules, tinters, plomes, fins i tot ulleres i una extensa relació d’estris indispensables per dur a terme l’activitat lectoescripturària. A tot plegat, s’hi han d’afegir els llibreters, que eren els qui proporcionaven tot el material.
Aquest mes de juny s'ha publicat el llibre editat per Ramis Barceló, R. (ed.), El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al Renaixement (1412-1598). Madrid: Sindéresis, 2024 de la col·lecció de l'IEHM.
Reuneix, a les seves gairebé mil pàgines, els treballs de quaranta investigadors que van elaborar nous estudis i síntesis de les seves respectives especialitats, d'història social, econòmica, política, cultural i artística, amb l'objectiu de presentar un estat de la qüestió i ser un punt de partida per a noves investigacions. Molts membres del GRESMED hi han participat: Maria Barceló, Victòria Burguera, Albert Cassanyes, Magdalena Cerdà, Isabel Escandell, Gabriel Ensenyat, Antònia Juan, Antoni Mas, Tina Sabater i Neus Serra.
Dissabte 15 de juny d’11 h a 13.30 h.
Inici de les inscripcions 8 de juny.
Activitat gratuïta amb reserva prèvia: https://www.palmacultura.cat/ficha.php?Cod_not=12123
Resum
La present monografia ofereix una doble contribució al coneixement dels sistemes de redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval. En primer lloc, gràcies a l'anàlisi de les taxes que gravaven el moviment de musulmans presents en territori reial, es descriuen els mitjans, el volum i les vies de retorn d'aquells captius de religió islàmica que eren rescatats i embarcats en els principals ports de la Corona -els de Barcelona, València i Mallorca- cap als seus territoris d'origen. En segon lloc, i en sentit contrari, s'estudia el paper, l'àmbit d'acció i la productivitat d'una institució sorgida a inicis del segle XV a l'illa de Mallorca, encapçalada pels jurats de la ciutat i regne i pel capítol catedralici, amb la intenció de recaptar ajudes per als cristians captius a terres islàmiques. A la vegada, l'estudi d'aquestes vies de redempció posa de manifest tota una sèrie de fenòmens transversals al rescat de captius, que també són abordats en el llibre: des de les principals àrees d'intercanvi comercial fins a l'ús d'embarcacions de diversa tipologia, passant pels agents intervinents en l'empresa dels rescats i la combinació de negocis en uns mateixos viatges.
Autoria
Victòria A. Burguera i Puigserver (Campos, 1990) és doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona (2020) amb la tesi «Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó (1410-1458)». Actualment, és investigadora postdoctoral a la Universität Heidelberg, i investigadora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. Es formà com a becària d'investigació a la Universitat de les Illes Balears i a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona). Les seves principals línies de recerca són l'estudi de la pirateria i la conflictivitat marítima, el captiveri i la defensa costanera a la Corona d'Aragó baixmedieval. Els seus estudis actuals s'emmarquen en el projecte «Seeraub im Mittelalter. Eine datenbankgestützte Analyse mediterraner Gewalt», finançat per la DFG del govern alemany i dirigit pel Dr. Nikolas Jaspert, i en els grups de recerca CAIMMed (La Corona d'Aragó, l'islam i el món mediterrani, IMF, CSIC) i GRESMED (Grup d'Estudis Medievals, UIB).
Divendres 23 de febrer de 2024
De 9 a 13.30h
Monestir de la Real
Organització: Àrea d'Història Medieval del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, UIB, com a part de les activitats del GRESMED.
Coordinació: Dr. Albert Cassanyes Roig i Dr. Antoni Mas Forners
Consulta el programa en el següent enllaç.
