Cofradías en la Mallorca tardomedieval. Una aproximación a sus espacios arquitectónicos y artifices

 

 NOVA PUBLICACIÓ

Dos membres del GRESMED han publicat el següent estudi on s'analitzen les confraries de la Mallorca baixmedieval en relació a la promoció i aprofitament dels espais arquitectònics, així com la seva posada en marxa i contractació del col·lectiu lapiscidae (arquitectes, mestres d'obres, artesans de la pedra, etc.). Els autors se centren en la sistematització d'una mostra qualitativa de les dades conegudes fins ara, amb referències específiques a documents inèdits. 

JUAN VICENS, Antònia; ORFILA BELTRAN, Enric: «Cofradías en la Mallorca tardomedieval. Una aproximación a sus espacios arquitectónicos y artifices», a COLESANTI, Gemma Teresa; SCADUTO, Fulvia; SCHIRRU, Marcello (ed.), Le confraternite nell’europa medioevale e moderna. Architettura – Archivi – Arte – Storia – Tutela – Valorizzazione del patrimonio, Editoriale Scientifica, Napoli, 2025, pp. 77-86. 

Disponible per a la consulta en el següent enllaç:  Cofradías en la Mallorca tardomedieval

The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova publicació:

 

Barceló Crespí, Maria, and Antònia Juan-Vicens: «The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources», Imago Temporis. medium aevum, XIX (2025).

 

El presente artículo se ocupa de un espacio de la casa bajomedieval de la Corona de Aragón: la estancia denominada (e)studi, a partir del análisis de inventarios post mortem, fechados entre el siglo XIV y el primer tercio del siglo XVI. Se plantean los motivos del uso de este término aplicado a una pieza de la vivienda medieval; se clasifican los propietarios que poseían casas con studi; se contabiliza el número que podía haber en una misma residencia y el lugar que ocupaban en el conjunto de la casa. Finalmente, se definen los usos y funciones de este espacio, en base al mobiliario y objetos que acogía, así como a las referencias indirectas que la documentación nos ofrece sobre él. 

 

Disponible en línia: https://repositori.udl.cat/items/4a88245d-ae06-403d-a711-51c715167299/full 

 

La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520)

 

 

 

NOVETAT EDITORIAL

CERDÀ GARRIGA, Magdalena, La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520). Les obres i els seus usos, Madrid/Porto, Sindéresis, 2025 (464p.)

Aquest llibre tracta de la imatgeria medieval mallorquina, és a dir, l’escultura, eminentment en fusta policromada, que tingué un paper devocional destacat a l’interior del temple. El tema s’aborda des de dues vessants: l’estudi sistemàtic de les obres i l’anàlisi contextual dels seus usos a l’edat mitjana. En la primera, es presenta, a manera de catàleg raonat, el corpus d’obres conservades —així com també aquelles avui en parador desconegut, de les quals es té constància gràfica— a partir de les seqüències iconogràfiques (mariana, cristològica, hagiogràfica i angèlica) i de la seva evolució cronològica i estilística. En la segona, s’analitzen les funcions que acomplien les escultures en relació amb la seva ubicació dins l’espai cultual, així com també la seva participació en el desenvolupament de la litúrgia cristiana. D’altra banda, s’examina la devoció popular que cristal·litzà entorn de les imatges a partir dels miracles associats a aquestes i de les pràctiques que en derivaren: peregrinacions, processons de rogativa i les denominades «mostres de devoció». Finalment, es presenten els sectors socials que destinaren diners i esforços com a promotors d’obres d’imatgeria.

Vegeu: https://editorialsinderesis.com/producto/la-imatgeria-medieval-mallorquina-1229-1520/ 

Els perills de la mar a la Corona d’Aragó baixmedieval [presentació de llibre]

 

 

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Els perills de la mar a la Corona d'Aragó baixmedieval: Ofensiva i defensa marítima des de l'observatori mallorquí (1410-1458), Fundació Noguera - Pagès editors, 2024, de la Dra. Victòria A. Burguera i Puigserver, membre del GRESMED.

 

Dimarts 21 d'octubre, a les 19h a la sala de conferències de la Societat Arqueològica Lul·liana.

 

Podeu consultar el llibre en línia aquí. 

Escriure i llegir a Mallorca a l’edat mitjana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVETAT EDITORIAL

 

BARCELÓ CRESPÍ, M.; ENSENYAT PUJOL, G, Escriure i llegir a Mallorca a l’edat mitjana. Palma: Lleonard Muntaner, 2024.

Aquest llibre tracta dos aspectes que habitualment es deixen de banda en els estudis culturals sobre l’edat mitjana i, de manera especial, quan s’estudia l’ensenyament i les biblioteques. Pel que fa al primer punt, predominen els treballs sobre el món universitari, mentre que l’anàlisi de les primeres lletres disposa d’una atenció més restringida. Aquesta és la matèria objecte d’atenció en l’obra: qui eren els mestres que s’hi dedicaven, quina formació tenien, de quins mitjans disposaven, quina era la procedència dels alumnes… Encara que el treball se centra en la Mallorca tardomedieval, l’interès depassa l’estricte àmbit mallorquí, ja que permet matisar la idea d’un analfabetisme generalitzat a l’època, que es va atenuar amb el pas dels segles.

Pel que fa a les biblioteques, ocorre una qüestió semblant. Abunden els estudis sobre els llibres, però ha quedat de costat l’aspecte material: el(s) lloc(s) de les llars on es tenien depositats, com es guardaven, l’espai destinat a escriure i llegir…, així com tot allò que servia de suport a la lectura i l’escriptura: taules, tinters, plomes, fins i tot ulleres i una extensa relació d’estris indispensables per dur a terme l’activitat lectoescripturària. A tot plegat, s’hi han d’afegir els llibreters, que eren els qui proporcionaven tot el material.

Ramón Llull y el lulismo: belleza, estética y contemplación

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

 

 

 NOVETAT EDITORIAL

NONTOL, Lucio M.; RAMIS BARCELÓ, Rafael (eds.), Ramón Llull y el Lulismo: belleza, estetica y contemplación, Sindéresis, Madrid-Porto, 2024.

En aquest llibre es reuneixen les aportacions al Col·loqui internacional Ramon Llull i el lul·lisme: bellesa, estètica i contemplació, celebrat els dies 7 a 9 de març de 2024, al Col·legi de Sant Francesc de Palma, coorganitzat per la Província espanyola de la TOR de Penitència de San Francisco i l'Institut d'Estudis Hispànics a la Modernitat (IEHM), de la Universitat de les Illes Balears. 

Entre les diverses aportacions s'hi compten dos estudis d'Història de l'Art de membres del GRESMED:

• Tina Sabater «Arte y arquitectura en Mallorca en tiempos de Ramon Llull»

• Antònia Juan Vicens «¿Existe un componente estético en la narrativa luliana? Una aproximación desde el Blaquerna como fuente para la Historia del Arte» Accés en línia

Blood and Sweat. Miracles as an Activation of Images in the Late Middle Ages in Mallorca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

CERDÀ GARRIGA, M.: «Blood and Sweat. Miracles as an Activation of Images in the Late Middle Ages in Majorca», Carla M. Bino, Zuleika Murat (ed.), "Becoming Agens". Synesthetic and Active Processes of Image Reception in the Middle Ages. Communicazioni Sociali. Jorunal of Media, Performing Arts and Cultural Studies, 2024/2, pp. 200-210.

This text reflects on the phenomenon of miracles as a method of activating images in the late Middle Ages, based on representative examples linked to Gothic sculptures in Majorca (Spain): Our Lady of the Miracle in Palma and the crucifixes in Alcudia and Sóller. The portents linked to these images align with how the sculptures came to life, through secreting blood or sweat. The impact of the miracles also holds interest since perceptions of the images led to greater devotion after the portentous events. These elements are analysed through documents from the 15th and 16th centuries that narrate the miracles, as well as later items testifying to the devotional boom the sculptures have enjoyed over the centuries. 

 

El podeu consultar a l'enllaç de la revista Comunicazioni Sociali

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest mes de juny s'ha publicat el llibre editat per Ramis Barceló, R. (ed.), El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al Renaixement (1412-1598). Madrid: Sindéresis, 2024 de la col·lecció de l'IEHM.

Reuneix, a les seves gairebé mil pàgines, els treballs de quaranta investigadors que van elaborar nous estudis i síntesis de les seves respectives especialitats, d'història social, econòmica, política, cultural i artística, amb l'objectiu de presentar un estat de la qüestió i ser un punt de partida per a noves investigacions. Molts membres del GRESMED hi han participat: Maria Barceló, Victòria Burguera, Albert Cassanyes, Magdalena Cerdà, Isabel Escandell, Gabriel Ensenyat, Antònia Juan, Antoni Mas, Tina Sabater i Neus Serra.

Notes sobre l'inquisidor antilul·lià Guillem Caselles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

En el número 29 de la revista Randa, homenatge a Josep Amengual i Batle, s'ha publicat un article de la Dra. Maria Barceló Crespí i del Dr. Gabriel Ensenyat Pujol sobre l'inquisidor antilul·lià Guillem Caselles.

La referència és la següent: BARCELÓ CRESPÍ, Maria; ENSENYAT PUJOL, Gabriel: «Notes sobre l'inquisidor antilul·lià Guillem Caselles», Randa, 29, Homenatge a Josep Amengual i Batle, 3, 2023, 89-97.

 

Una aproximació a l’estudi de Ca n’Armadans. Materials i promotors a l’edat mitjana

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Acaba de publicar-se el llibre Miscel·lània d’art medieval i modern. Liber amicorum Rosa Terés i Tomàs a cura de Jacobo Vidal Franquet, editat per Viella. La publicació aplega vint-i-una recerques en cinc blocs temàtics diferents, relacionats entre ells i amb els eixos que han centrat la llarga trajectòria de recerca de Maria Rosa Terés i Tomàs, catedràtica d’història de l’art medieval a la Universitat de Barcelona.

En ell s'inclou un estudi de la Dra. Tina Sabater, IP del GRESMED, titulat «Una aproximació a l'estudi de Ca n'Armadans. Materials i promotors a l'edat mitjana»

El llibre està disponible en accés obert al següent enllaç.