Resum
La tesi doctoral analitza les residències règies del regne de Mallorca en època medieval des dels seus elements constructius i decoratius i des de la funcionalitat i usos dels seus espais. L’examen s’ha centrat en tres residències localitzades en territori continental -els castells reials de Perpinyà, Montpellier i Collioure- i en els grans castells i palaus rurals localitzats a l’illa de Mallorca -el castell reial de la Ciutat de Mallorca (Almudaina), el castell de Bellver i els palaus de Sineu, Manacor i Valldemossa. Malgrat les nombroses aproximacions realitzades pels estudis previs, la producció historiogràfica vinculada al tema d’estudi deixava sense cobrir sectors fonamentals en la comprensió de les arquitectures des de finals del segle XIII fins inicis del segle XV. La renovació dels mètodes històrico-artístics ha permès actualitzar la qüestió i aplicar altres perspectives que contribueixen a un major coneixement de les residències règies en el seu context. Partint d’una anàlisi exhaustiva dels espais i dels seus elements, el present estudi incorpora la funcionalitat com un paràmetre essencial en la comprensió del fenomen arquitectònic. En aquest treball ha contribuït l’estudi de la presència règia, la interpretació de les cròniques, les fonts literàries o cerimonials vinculades als àmbits palatins i l’aproximació al perfil dels promotors.
El discurs de la tesi s’organitza en quatre blocs principals més un epíleg. El primer bloc tracta les qüestions introductòries, així com el marc teòric i metodològic que guia la investigació. El segon bloc analitza la ubicació de les residències règies en el territori i els itineraris regis per interpretar no solament la relació dels monarques envers els seus dominis i envers l’arquitectura residencial, sinó també amb l’objectiu d’aprofundir, en el cas dels reis i reines privatius, en la seva xarxa de contactes. El tercer bloc es divideix en dos capítols principals que atenen a l’arquitectura i als elements decoratius, respectivament. El primer examina i interpreta al detall els espais comuns i específics de cada residència règia a través de la pròpia arquitectura, dels estudis previs, de la documentació disponible i d’altres fonts diverses. El segon capítol, sistematitza els elements decoratius i mobles seguint el mateix sistema de treball. El quart bloc estudia la funcionalitat de les residències règies i els seus espais des d’una posició tant material com ideològica. En aquest sentit, han pres una rellevància essencial fonts com les Leges Palatinae (1337), de la qual s’ha confirmat el seu valor documental i iconogràfic en l’aplicació a l’estudi. Finalment, gràcies als resultats del projecte-marc d’investigació sobre la casa medieval a Mallorca, hem incorporat un epíleg que reflexiona sobre l’arquitectura palatina i la senyorial mallorquina, dues tipologies que mostren una interrelació concreta en alguns dels seus elements.
Els reis privatius de Mallorca s’han revelat com una dinastia que va utilitzar material i simbòlicament les residències règies en benefici de la construcció de la seva identitat. L’anàlisi no s’ha limitat al període privatiu, ja que s’ha pretès constatar les modificacions i transformacions de les residències règies, incorporant els seus espais i funcionalitats, a partir de l’ocupació catalanoaragonesa dels territoris fins principis del segle XV. Així mateix, la interpretació dels castells i palaus del regne de Mallorca s’ha realitzat considerant altres residències coetànies dins l’àmbit europeu, eminentment francès, descobrint paral·lels i particularitats tant en el sentit arquitectònic com funcional. Així doncs, la tesi doctoral pretén contribuir al coneixement d’un patrimoni arquitectònic rellevant de l’art medieval europeu des d’un enfocament històrico-artístic i incorporant noves perspectives d’investigació que incideixen en la comprensió de l’arquitectura medieval en el seu context.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada