Divendres 17 i 24 d'arbil de 2026
Sala d'actes de l'edifici Son Lledó, Campus UIB
Programa i inscripció: sac.uib
Coordinació: Albert Cassanyes Roig i Antoni mas Forners (GRESMED)
La decadència de Crestatx i el naixement de sa Pobla: els efectes de les Ordinacions de 1300
Divendres 28 de febrer, 19:30h
Sa Congregació, Sa Pobla
La Dra. Maria Barceló Crespí, catedràtica d'Història Medieval i membre del GRESMED, ha publicat el següent estudi:
La publicació s'emmarca en el llibre Objetos cotidianos en la Corona de Aragón durante la Baja Edad Media coordinat per Luis Almenar Fernández, Irene Velasco Marta y Mario Lafuente Gómez i publicat per la Universidad de Zaragoza el 2025.
Los enseres humildes, ordinarios, comunes, «cotidianos», en su sentido más literal, son los protagonistas de este libro. Los estudios que conforman el volumen se aproximan así a un conjunto de objetos poco atendidos por la historiografía, más interesada por los bienes lujosos, ricos y ostentosos. Las excepcionales fuentes de archivo de la Corona de Aragón conservadas de los siglos xiii al xv, atendidas de forma interdisciplinar a la luz del registro material y visual, abren una ventana al pasado a través de la cual observamos la vasta materialidad de lo cotidiano y, en ocasiones, de lo insignificante. Herramientas, escobas, cadenas, sacos, cuerdas, pero también las versiones ordinarias de las prendas de vestir, los muebles, las armas y los bienes devocionales son tomados como elemento de análisis histórico para iluminar cuestiones sobre la cultura material bajomedieval desarrolladas por la historiografía europea de los últimos años.
Del 4 al 8 d'octubre de 2024 se celebrarà a Sardenya (Cagliari-Sassari-Alghero) el XXI Congresso di Storia della Corona d’Aragona. Monarchia e Regni. Processi di integrazione nella Corona d’Aragona (secoli XIII-XVIII).
En ell hi participaran diversos especialistes sobre l'edat mitjana a Mallorca, entre d'ells membres GRESMED, amb les següents comunicacions:
7 d'octubre, Alguer, Lo Quarter, 16:30-19:00h:
8 d'octubre, Alguer, Lo Quarter: 15:00-18:00h:
Resum
La present monografia ofereix una doble contribució al coneixement dels sistemes de redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval. En primer lloc, gràcies a l'anàlisi de les taxes que gravaven el moviment de musulmans presents en territori reial, es descriuen els mitjans, el volum i les vies de retorn d'aquells captius de religió islàmica que eren rescatats i embarcats en els principals ports de la Corona -els de Barcelona, València i Mallorca- cap als seus territoris d'origen. En segon lloc, i en sentit contrari, s'estudia el paper, l'àmbit d'acció i la productivitat d'una institució sorgida a inicis del segle XV a l'illa de Mallorca, encapçalada pels jurats de la ciutat i regne i pel capítol catedralici, amb la intenció de recaptar ajudes per als cristians captius a terres islàmiques. A la vegada, l'estudi d'aquestes vies de redempció posa de manifest tota una sèrie de fenòmens transversals al rescat de captius, que també són abordats en el llibre: des de les principals àrees d'intercanvi comercial fins a l'ús d'embarcacions de diversa tipologia, passant pels agents intervinents en l'empresa dels rescats i la combinació de negocis en uns mateixos viatges.
Autoria
Victòria A. Burguera i Puigserver (Campos, 1990) és doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona (2020) amb la tesi «Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó (1410-1458)». Actualment, és investigadora postdoctoral a la Universität Heidelberg, i investigadora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. Es formà com a becària d'investigació a la Universitat de les Illes Balears i a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona). Les seves principals línies de recerca són l'estudi de la pirateria i la conflictivitat marítima, el captiveri i la defensa costanera a la Corona d'Aragó baixmedieval. Els seus estudis actuals s'emmarquen en el projecte «Seeraub im Mittelalter. Eine datenbankgestützte Analyse mediterraner Gewalt», finançat per la DFG del govern alemany i dirigit pel Dr. Nikolas Jaspert, i en els grups de recerca CAIMMed (La Corona d'Aragó, l'islam i el món mediterrani, IMF, CSIC) i GRESMED (Grup d'Estudis Medievals, UIB).
Divendres 23 de febrer de 2024
De 9 a 13.30h
Monestir de la Real
Organització: Àrea d'Història Medieval del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, UIB, com a part de les activitats del GRESMED.
Coordinació: Dr. Albert Cassanyes Roig i Dr. Antoni Mas Forners
Consulta el programa en el següent enllaç.
A càrrec del Dr. Antoni Mas Forners, professor permanent de l'àrea d'Història Medieval de la UIB i membre del GRESMED.
Dimarts 30 de gener, 19:00h 
Societat Arqueològica Lul·liana. C/ de Monti-sion, 9, Palma. 
Els
dies 5 i 6 d'octubre es durà a terme el Simposi d'Història Moderna
«Conflictividad e identidad en el Mediterráneo ibérico y el reino de
Mallorca». En ell hi participaran membres i col·laboradors del GRESMED
amb ponències que abasten, en part, la baixa edat mitjana:
Ens complau anunciar-vos la publicació del següent llibre del Dr. Albert Cassanyes Roig, membre del GRESMED:
Albert Cassanyes Roig, Antoni Cerdà. En la cruïlla dels poders medievals. Lleida: Pagès Editors, 2022, 276 pp.
Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut a l’illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina, bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més d’obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs d’arreu de la Corona d’Aragó. Estigué al costat dels papes de mitjans del segle xv, que arribaren a qualificar-lo de «príncep dels filòsofs» per la seva gran cultura. També va ser un fidel servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la seva política italiana, tant per la seva influència davant el papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial. Aquest llibre, fruit d’una intensa recerca en arxius de Catalunya, Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible, la biografia d’un cardenal mallorquí del segle xv que visqué durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius propis, Antoni Cerdà hagué de moure’s entre els interessos, sovint contraposats, del papa i el rei.
