The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova publicació:

 

Barceló Crespí, Maria, and Antònia Juan-Vicens: «The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources», Imago Temporis. medium aevum, XIX (2025).

 

El presente artículo se ocupa de un espacio de la casa bajomedieval de la Corona de Aragón: la estancia denominada (e)studi, a partir del análisis de inventarios post mortem, fechados entre el siglo XIV y el primer tercio del siglo XVI. Se plantean los motivos del uso de este término aplicado a una pieza de la vivienda medieval; se clasifican los propietarios que poseían casas con studi; se contabiliza el número que podía haber en una misma residencia y el lugar que ocupaban en el conjunto de la casa. Finalmente, se definen los usos y funciones de este espacio, en base al mobiliario y objetos que acogía, así como a las referencias indirectas que la documentación nos ofrece sobre él. 

 

Disponible en línia: https://repositori.udl.cat/items/4a88245d-ae06-403d-a711-51c715167299/full 

 

La escultura arquitectónica de la casa medieval (Mallorca). Puesta en valor, reubicación y nuevos usos

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

JUAN-VICENS, Antònia: «La escultura arquitectónica de la casa medieval (Mallorca). Puesta en valor, reubicación y nuevos usos», ABside. Rivista di Storia dell'Arte, 6 (2024), pp. 51-66.

Este trabajo pretende poner el acento en un patrimonio de época medieval poco conocido a partir del estudio de un caso circunscrito a Mallorca; a saber, la escultura arquitectónica de la casa medieval. En comparación con otras manifestaciones artísticas del período, tradicionalmente ésta se había estimado como secundaria, hecho que condicionaba su conocimiento, protección y puesta en valor. A partir de un elenco de obras, seleccionadas en base a criterios relativos a su preservación, reubicación y nuevos usos, incidiremos en la importancia de la recuperación, conservación y puesta en valor de esta tipología escultórica, para así ajustarnos al lema del monográfico en que se incluye el artículo.

El podeu llegir al web de la revista ABside. Rivista di Storia dell'Arte

Blood and Sweat. Miracles as an Activation of Images in the Late Middle Ages in Mallorca

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

CERDÀ GARRIGA, M.: «Blood and Sweat. Miracles as an Activation of Images in the Late Middle Ages in Majorca», Carla M. Bino, Zuleika Murat (ed.), "Becoming Agens". Synesthetic and Active Processes of Image Reception in the Middle Ages. Communicazioni Sociali. Jorunal of Media, Performing Arts and Cultural Studies, 2024/2, pp. 200-210.

This text reflects on the phenomenon of miracles as a method of activating images in the late Middle Ages, based on representative examples linked to Gothic sculptures in Majorca (Spain): Our Lady of the Miracle in Palma and the crucifixes in Alcudia and Sóller. The portents linked to these images align with how the sculptures came to life, through secreting blood or sweat. The impact of the miracles also holds interest since perceptions of the images led to greater devotion after the portentous events. These elements are analysed through documents from the 15th and 16th centuries that narrate the miracles, as well as later items testifying to the devotional boom the sculptures have enjoyed over the centuries. 

 

El podeu consultar a l'enllaç de la revista Comunicazioni Sociali

 

 

Notes sobre l'inquisidor antilul·lià Guillem Caselles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

En el número 29 de la revista Randa, homenatge a Josep Amengual i Batle, s'ha publicat un article de la Dra. Maria Barceló Crespí i del Dr. Gabriel Ensenyat Pujol sobre l'inquisidor antilul·lià Guillem Caselles.

La referència és la següent: BARCELÓ CRESPÍ, Maria; ENSENYAT PUJOL, Gabriel: «Notes sobre l'inquisidor antilul·lià Guillem Caselles», Randa, 29, Homenatge a Josep Amengual i Batle, 3, 2023, 89-97.

 

El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

La Dra. Victòria A. Burguera Puigserver, col·laboradora del GRESMED, ha publicat a la revista Medievalismo nº32 (2022) l'article «El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media».  

En ell indaga en les específiques condicions que van fer de Mallorca un lloc estratègic per al desenvolupament de processos de redempció de captius a la Baixa Edat Mitjana. A través de l'estudi dels impostos de sortida de musulmans del regne de Mallorca, les eixides de sarraïns, es revela una via privilegiada d'accés al rescat de musulmans on els mercaders mallorquins judeoconversos van jugar un paper rellevant. Així mateix, la mateixa font permet traçar rutes de connexió directa entre l'illa balear major i el sultanat hafsí de Tunísia, considerades fins ara secundàries respecte de les dirigides a altres punts del Magrib. 

Article disponible en línia.

Deudas y embargos. La otra cara de las compraventas de esclavos en la Mallorca de principios del siglo XV

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA PUBLICACIÓ

La Dra. Victòria-Alba Burguera, col·laboradora del GRESMED, acaba de publicar l'article «Deudas y embargos. La otra cara de las compraventas de esclavos en la Mallorca de principios del siglo XV» a la revista Espacio Tiempo Y Forma. Serie III, Historia Medieval, volum 35, corresponent a l'any 2022.

 Accés en línia: Deudas y embargos. La otra cara de las compraventas de esclavos en la Mallorca de principios del siglo XV

La pesca a l'illa de Mallorca durant l'Edat Mitjana (1230-1521)

 

NOVA PUBLICACIÓ

Acaba de publicar-se a la revista Imago Temporis. Medium Aevum, 15 (2021) el següent article:

Maria Barceló Crespí, Antoni Mas Forners «La pesca a l'illa de Mallorca durant l'Edat Mitjana (1230-1521): estat de la qüestió i primers resultats d'una recerca en curs», pp. 493-515.

El podeu consultar en el següent enllaç: Imago Temporis. Medium Aevum 15 (2021)