Lauda sepulcral atribuïda a Guillem Vilasclar (segle XV)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA ACTIVITAT

La peça del mes del Museu de Mallorca

«Lauda sepulcral atribuïda a Guillem Vilasclar (segle XV)» a càrrec de la Dra. Antònia Juan-Vicens, membre del GRESMED. 

Dijous 12 de febrer, 18:00h

Museu de Mallorca. C/ Portella, 5, Palma. 

Viure i sentir la música i l’art. La visió humana de les arts des de la societat i els sentits. VI Jornades d'Estudis Doctorals d'Art i Musicologia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us informam de la següent activitat, en la que hi participa  el membre del GRESMED Enric Orfila com organitzador.Viure i sentir la música i l’art. 

La visió humana de les arts des de la societat i els sentits

VI  Jornades d'Estudis Doctorals d'Art i Musicologia. 

9 i 10 de juny de 2026

 

Universitat Autònoma de Barcelona 

 

Call for papers fins el 9 de març

 

Consultau la informació completa a: https://docsartimusicologia.wixsite.com/website

 

Cofradías en la Mallorca tardomedieval. Una aproximación a sus espacios arquitectónicos y artifices

 

 NOVA PUBLICACIÓ

Dos membres del GRESMED han publicat el següent estudi on s'analitzen les confraries de la Mallorca baixmedieval en relació a la promoció i aprofitament dels espais arquitectònics, així com la seva posada en marxa i contractació del col·lectiu lapiscidae (arquitectes, mestres d'obres, artesans de la pedra, etc.). Els autors se centren en la sistematització d'una mostra qualitativa de les dades conegudes fins ara, amb referències específiques a documents inèdits. 

JUAN VICENS, Antònia; ORFILA BELTRAN, Enric: «Cofradías en la Mallorca tardomedieval. Una aproximación a sus espacios arquitectónicos y artifices», a COLESANTI, Gemma Teresa; SCADUTO, Fulvia; SCHIRRU, Marcello (ed.), Le confraternite nell’europa medioevale e moderna. Architettura – Archivi – Arte – Storia – Tutela – Valorizzazione del patrimonio, Editoriale Scientifica, Napoli, 2025, pp. 77-86. 

Disponible per a la consulta en el següent enllaç:  Cofradías en la Mallorca tardomedieval

TRANSFORMACIONES AGRARIAS Y TRABAJO FEMENINO EN CATALUÑA, MALLORCA Y VALENCIA (SIGLOS XIV-XVI)

  

El Dr. Antoni Mas Forners, membre del GRESMED, participarà demà dia 14 de gener amb una comunicació conjunta amb Antoni Furió i Pau Viciano al congrés Agua y Desarrollo Rural en perspectiva histórica. V Internacional Conference que se celebra a Saragossa entre el 14 i 16 de gener.

En los últimos siglos medievales tuvieron lugar importantes transformaciones agrarias tanto en el ámbito técnico y productivo como en la propiedad y la gestión de las explotaciones. En la Europa mediterránea estos cambios se concretaron, por una parte, en la mejora y extensión de los sistemas de regadío y de drenaje y, por otra, en la introducción de nuevos cultivos de carácter decididamente comercial, como el arroz, el azúcar, la morera y el azafrán, y la especialización regional de otros productos tradicionales de gran demanda como el trigo, el vino, el aceite y la lana. Del mismo modo, junto a la persistencia de la enfiteusis tradicional, cobraron fuerza contratos agrarios como el arrendamiento a corto plazo, la sociedad y la aparcería. ¿Cuál fue el papel de los campesinos y, en particular, de las mujeres en estas transformaciones? ¿Se circunscribió el trabajo femenino a realizar las mismas tareas que el masculino pero con una remuneración menor o se hizo extensivo a actividades laborales especializadas? Además de las diferencias de género, ¿existieron también diferencias de carácter étnico o cultural entre el trabajo agrícola de las campesinas musulmanas y las cristianas? En esta comunicación trataremos de responder a estas cuestiones a partir de fuentes normativas, contables, notariales y judiciales, disponibles para Cataluña y los reinos de Mallorca y Valencia en la Baja Edad Media y el tránsito a la Moderna.

Vegeu més informació del congrés en aquest enllaç:  congreso SEHA 2026

The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova publicació:

 

Barceló Crespí, Maria, and Antònia Juan-Vicens: «The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources», Imago Temporis. medium aevum, XIX (2025).

 

El presente artículo se ocupa de un espacio de la casa bajomedieval de la Corona de Aragón: la estancia denominada (e)studi, a partir del análisis de inventarios post mortem, fechados entre el siglo XIV y el primer tercio del siglo XVI. Se plantean los motivos del uso de este término aplicado a una pieza de la vivienda medieval; se clasifican los propietarios que poseían casas con studi; se contabiliza el número que podía haber en una misma residencia y el lugar que ocupaban en el conjunto de la casa. Finalmente, se definen los usos y funciones de este espacio, en base al mobiliario y objetos que acogía, así como a las referencias indirectas que la documentación nos ofrece sobre él. 

 

Disponible en línia: https://repositori.udl.cat/items/4a88245d-ae06-403d-a711-51c715167299/full 

 

La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520)

 

 

 

NOVETAT EDITORIAL

CERDÀ GARRIGA, Magdalena, La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520). Les obres i els seus usos, Madrid/Porto, Sindéresis, 2025 (464p.)

Aquest llibre tracta de la imatgeria medieval mallorquina, és a dir, l’escultura, eminentment en fusta policromada, que tingué un paper devocional destacat a l’interior del temple. El tema s’aborda des de dues vessants: l’estudi sistemàtic de les obres i l’anàlisi contextual dels seus usos a l’edat mitjana. En la primera, es presenta, a manera de catàleg raonat, el corpus d’obres conservades —així com també aquelles avui en parador desconegut, de les quals es té constància gràfica— a partir de les seqüències iconogràfiques (mariana, cristològica, hagiogràfica i angèlica) i de la seva evolució cronològica i estilística. En la segona, s’analitzen les funcions que acomplien les escultures en relació amb la seva ubicació dins l’espai cultual, així com també la seva participació en el desenvolupament de la litúrgia cristiana. D’altra banda, s’examina la devoció popular que cristal·litzà entorn de les imatges a partir dels miracles associats a aquestes i de les pràctiques que en derivaren: peregrinacions, processons de rogativa i les denominades «mostres de devoció». Finalment, es presenten els sectors socials que destinaren diners i esforços com a promotors d’obres d’imatgeria.

Vegeu: https://editorialsinderesis.com/producto/la-imatgeria-medieval-mallorquina-1229-1520/ 

Ramon Llull i les llengües

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONFERÈNCIA

Ramon Llull i les llengües 

a càrrec del Dr. Gabriel Ensenyat Pujol, membre del GRESMED. 

Dimecres 5 de novembre, a les 18:00h

Biblioteca Pública de Palma Can Sales, sala d'actes

Activitats ultural en homenatge a Ramon Llull organitzades per la Direcció General de cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports del Governs de les Illes Balears.