Los inicios de la escultura ligera en Mallorca

 NOVA PUBLICACIÓ

Magdalena Cerdà Garriga, membre del GRESMED, ha publicat un article sobre escultura lleugera tardogòtica a la revista ABside. Rivista di Storia dell'Arte de la Università degli Studi di Cagliari.

Cerdà Garriga, Magdalena: «Los inicios de la escultura ligera en Mallorca (siglos XV y XVI). Documentos, obras y talleres», ABside. Rivista di Storia dell'Arte, 1, 2019, pp. 17-46.

La popularización de la técnica de la escultura ligera a finales de la Edad Media se relaciona con la finalidad práctica de las obras destinadas a usos litúrgicos y procesionales. En el artículo se estudia la introducción de esta técnica en la plástica gótica de Mallorca a lo largo del siglo XV y principios del XVI. La importancia del número de obras conservadas y la documentación relativa a su factura nos permitirán analizar los talleres locales que se dedicaron a la producción de escultura ligera con un consagrado éxito. A partir de los datos documentales se ha podido conocer igualmente el uso de esta técnica para la fabricación de escenografías y obras efímeras destinadas a festividades, así como también la presencia de piezas de materiales «ligeros» en el ámbito doméstico.

Palabras clave: arte gótico, Edad Media, Mallorca, escultura ligera, técnica.

Imatge: Sant Sepulcre del Roser Vell (Pollença). Font: Taller de Restauració del Bisbat de Mallorca.

Los Salort (1429-1523). Una familia de carpinteros de la Mallorca bajomedieval

Nova publicació d'un article de Magdalena Cerdà Garriga, membre del GRESMED:

Magdalena Cerdà Garriga, «Los Salort (1429-1523). Una familia de carpinteros de la Mallorca bajomedieval», Anuario de Estudios Medievales, 49/2, 2019, pp. 453-478.

Este estudio da a conocer una familia de carpinteros de la Mallorca bajomedieval, documentada entre 1429 y 1523, los Salort. El interés en este linaje reside en su monopolio del cargo de mestre fuster major de la catedral a lo largo de ochenta años. A partir de fuentes directas y de algunos estudios previos, se aporta un análisis centrado en el entorno laboral de la fábrica catedralicia, así como también en otros aspectos relativos al trabajo y a los contextos socioeconómico y cultural de estos artesanos.

El podeu consultar en el següent enllaç: https://doi.org/10.3989/aem.2019.49.2.03

BSAL 72 (2016)

Aquest mes de febrer s'ha presentat el número 72 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, corresponent a l'any 2016. En ell podeu trobar algunes aportacions de membres del GRESMED:

Maria Barceló Crespí "Aspectes de la relació de Mallorca amb el regne de Nàpols a la baixa Edat Mitjana" p. 29-51. 

Resum: Les relacions del regne de Mallorca amb el regne de Nàpols van ser intenses durant els darrers temps medievals, i singularment, quan el regi Alfons el Magnànim va instal·lar la Cort a la capital de la Campània. Anaven i venien mercaders i homes de negoci, però també artistes, juristes i lletraferits que en tornar a Mallorca contribuïren en difondre per l'illa les noves idees i la nova estètica de l'Humanisme i del Renaixement.

Magdalena Cerdà Garriga "L'inventari de béns de mestre Bartomeu Pol, fuster (1523)" p. 265-275.

Resum: El present article dóna a conèixer l'inventari de béns d'un artífex medieval dedicat al treball de l'escultura en fusta, Bartomeu Pol. El document aporta, per l'extensió i riquesa en detalls, informació rellevant sobre la personalitat artística, versalitat productiva i puixança econòmica d'un dels darrers mestres destacats del gòtic mallorquí. Consulteu-lo en línia.

Al confín del edificio. Los marginalia en la arquitectura gótica de Mallorca

Us informam que la Dra. Antònia Juan Vicens, membre del GRESMED, acaba de publicar en el número 37 de la revisa Boletín de Arte (Departamento de Historia del Arte, Universidad de Málaga) l'article "Al confín del edificio. Los  marginalia  en la arquitectura  gótica de Mallorca". L'autora analitza els marginalia presents en l'arquitectura gòtica mallorquina entre finals del segle XIV i principis del XVI. Defineix el concepte de marginalia, una tipologia independent de l'escultura arquitectònica, descriu els espais que ocupen en els edificis religiosos i civils, sistematitza les iconografies representades i procura donar resposta als seus possibles significats.

El podeu consultar en aquest enllaç:

Antònia Juan Vicens, "Al confín del edificio. Los  marginalia  en la arquitectura  gótica de Mallorca", Boletín de Arte, 37, 2016, p. 115-128.

Imatge: Àngel, portal que comunica la capella de la Pietat amb la sala capitular Gòtica de la Seu (Antònia Juan Vicens).

La participación de los oficios de la construcción en las Germanías de Mallorca

Us infromam sobre la publicació d'un nou article a càrrec d'Antònia Juan i Magdalena Cerdà, membres del GRESMED: 

CERDÀ GARRIGA, Magdalena; JUAN VICENS, Antònia: "La participación de los oficios de la construcción en las Germanías de Mallorca", Medievalismo, 25, p. 85-102

Les autores analtizen el paper exercit per part dels oficis de la construcció, és a dir, fusters i picapedreres, en el conflicte de les Germaneis de Mallorca (1521-1523), fita històrica que tanca l'edat mitjana i que va suposar un abans i un després en l'evolució políticosoial de la illa. Els temes tractats se centren en el grau d'implicació dels individus en el conflicte, les accions subversives perpetrades, així com els càrrecs detentats durant la revolta. S'incideix especialment en la manera en què els artesans varen consagrar els seus coneixements tècnics i els seus serveis professionals a la causa agermanada, per tal de demostrar la variada activitat constructiva i com aquesta se va adaptar a una època de crisi.

Podeu consultar el text en línia en aquest enllaç.

Vegeu també: Medievalismo 25 i revista Medievalismo.