Il patrimonio artistico medievale in Sardegna e la divulgazione universitaria nel territorio a càrrec del Dr. Andrea Pala de la Università degli Studi di Cagliari.
La iniciativa forma part de les activitats que organitza el Màster en Patrimoni Cultural: Investigació i Gestió de la UIB.
📆Dilluns 8 de maig, 18h
📍Sala de graus de l'edifici Ramon Llull, Universitat de les Illes Balears
En el marc de la celebració del congrés International Medieval Meeting de Lleida, tindrà lloc la presentació del llibre La casa medieval en Mallorca y el Mediterráneo. Elementos constructivos y decorativos (Tina Sabater, coord.) el dia 27 de juny a les 13h. La presentació anirà a càrrec del sr. Xavier Barral i Altet.
Podeu seguir aquesta activitat a través de l'enllaç a la sessió virtual:
👉https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/ae7659885b184f769ca3775bda135201
En el marc de la XXVª edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), els dies 23 i 24 d’abril se durà a terme el curs El patrimoni gòtic de les Balears. La sessió del divendres, impartida per Tina Sabater i Magdalena Cerdà, professores d’Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, se dedicarà a presentar el patrimoni gòtic de Mallorca. La sessió del dissabte, de la mà de Gabriel Julià Seguí, historiador, bibliòfil i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, donarà a conèixer el patrimoni gòtic de Menorca.
En els segles de la baixa edat mitjana (XIII-XV) se produí l’eclosió de l’estil gòtic, una època d’esplendor artística de les Illes Balears que queda avalada per la quantitat i la qualitat del patrimoni conservat, especialment en el cas de Mallorca. El nou estil s’introduí a l’illa en l’època del Regne de Mallorca (1276-1343) de la mà dels monarques de la dinastia privativa que dedicaren esforços i diners a la construcció de residències reials, com és el cas del castell de Bellver promogut per Jaume II, una mostra molt particular d’arquitectura gòtica palatina, o a la producció de llibres il·luminats com el Llibre de les Lleis Palatines encarregat per a la important biblioteca de Jaume III. Una altre període d’apogeu per a les arts fou aquell que abasta des de finals del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV en el destaquen les innovacions introduïdes per l’arquitecte-escultor Guillem Sagrera i el seu taller. Aquestes queden concretades en exemples ja paradigmàtics del gòtic mallorquí, com és la Llonja, edifici de promoció civil encarregat pels Defenedors de la Mercaderia, o en el Portal del Mirador de la Seu. Finalment, en les darreres dècades del segle XV i les primeres del XVI se coneixen obres rellevants del darrer gòtic, tant en pintura com en escultura. Se pot citar, a mode d’exemple, la taula de Sant Jordi del pintor Pere Niçard o la producció de l’imaginaire Gabriel Mòger amb la sèrie de les Marededéus sagraris.
Entre el patrimoni gòtic conservat a l’illa de Menorca destaca l’església major de Santa Maria de Ciutadella, construcció del gòtic català, que fou erigida entre els segles XIII i XIV per manament d’Alfons III d’Aragó, qui va conquerir l’illa el 1287. Aquest exemple, juntament amb l’església del convent de Sant Francesc de Ciutadella, se visitarà en la cloenda del curs el dissabte horabaixa.
Un equip d’investigadors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears han publicat recentment la base de dades La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca, des de la qual donen accés obert a la informació digitalitzada de 497 elements arquitectònics i decoratius per estudiar els habitatges de l’època medieval.
La base de dades s’emmarca en un projecte de recerca que ha obtingut finançament del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència (MINECO/AEI/FEDER, UE).
Bona part dels materials provenen de la digitalització d’una part de l’arxiu de fotografies en paper i digitals del doctor José Morata Socías, que donà a la UIB per a l’accés públic, una bona part de les quals és de béns patrimonials desapareguts. Durant l’execució del projecte, els investigadors hi han incorporat vestigis que han estat trobats en reformes i rehabilitacions en curs. El propòsit del Dr. Morata, que va ser assumit pels set membres restants del projecte, fou que els investigadors poguessin conèixer el material i fer cerques transversals a partir de les dades que s’han incorporat.
Bases, bigues, capitells, carreus esgrafiats (decoració incisa), cimacis, claus de volta, columnes, elements d’obra, embigats (alfarjes), escales, exemples de façanes, festejadors o sitis, finestrals, fornícules, fragments de galeries, gàrgoles, grafits, mènsules, pilars, pintura mural, porxos i pilarets de porxo, portals, rajoles de paviment, relleus, taujels, volades i exemples de voltes..., constitueixen el fons que d’aquesta base de dades, i que es vol actualitzar periòdicament amb les noves troballes que puguin sorgir. És l’única font de què es disposa actualment per conèixer un patrimoni en risc constant de desaparició, tot i que no deixen de ser els vestigis que s’han salvat de la destrucció.
Els materials per a l’estudi de la casa medieval mallorquina pertanyen —o pertanyien— a 142 immobles, la majoria dels quals estaven situats a l’antiga ciutat de Mallorca i alguns altres, als pobles. Entre aquests, 53 són edificis amb denominació pròpia. En set casos, els elements són d’origen desconegut, perquè foren trobats en el transcurs d’excavacions arqueològiques dutes a terme en el subsol urbà i, en altres tres, actualment situats en entorns museístics, perquè no en tenim dades de la procedència.
Font: Diari UIB
