Aquest mes de juny s'ha publicat el llibre editat per Ramis Barceló, R. (ed.), El llindar de la modernitat: Mallorca a la tardor medieval i al Renaixement (1412-1598). Madrid: Sindéresis, 2024 de la col·lecció de l'IEHM.
Reuneix, a les seves gairebé mil pàgines, els treballs de quaranta investigadors que van elaborar nous estudis i síntesis de les seves respectives especialitats, d'història social, econòmica, política, cultural i artística, amb l'objectiu de presentar un estat de la qüestió i ser un punt de partida per a noves investigacions. Molts membres del GRESMED hi han participat: Maria Barceló, Victòria Burguera, Albert Cassanyes, Magdalena Cerdà, Isabel Escandell, Gabriel Ensenyat, Antònia Juan, Antoni Mas, Tina Sabater i Neus Serra.
Diversos membres del GRESMED participaran enguany en el XII International Medieval Meeting de la Universitat de Lleida.
Ponència: Dr. Antoni Mas Forners «Ésser pagesos, ésser de la Pagesia. L'emergència de la consciència col.lectiva dels habitants de la ruralia mallorquina de Mallorca (segles XIV-XVII)» 6 juny 9:00h
Sessió: «La promoció artística en època del rei Sanç (1311-1324), amb motiu del 700 aniversari de la seva mort - I-II», presidida per la Dra. Tina Sabater, 6 de juny 10:30-13:00h, amb les participacions següents:
Dissabte 15 de juny d’11 h a 13.30 h.
Inici de les inscripcions 8 de juny.
Activitat gratuïta amb reserva prèvia: https://www.palmacultura.cat/ficha.php?Cod_not=12123
Resum
La present monografia ofereix una doble contribució al coneixement dels sistemes de redempció de captius a la Corona d'Aragó baixmedieval. En primer lloc, gràcies a l'anàlisi de les taxes que gravaven el moviment de musulmans presents en territori reial, es descriuen els mitjans, el volum i les vies de retorn d'aquells captius de religió islàmica que eren rescatats i embarcats en els principals ports de la Corona -els de Barcelona, València i Mallorca- cap als seus territoris d'origen. En segon lloc, i en sentit contrari, s'estudia el paper, l'àmbit d'acció i la productivitat d'una institució sorgida a inicis del segle XV a l'illa de Mallorca, encapçalada pels jurats de la ciutat i regne i pel capítol catedralici, amb la intenció de recaptar ajudes per als cristians captius a terres islàmiques. A la vegada, l'estudi d'aquestes vies de redempció posa de manifest tota una sèrie de fenòmens transversals al rescat de captius, que també són abordats en el llibre: des de les principals àrees d'intercanvi comercial fins a l'ús d'embarcacions de diversa tipologia, passant pels agents intervinents en l'empresa dels rescats i la combinació de negocis en uns mateixos viatges.
Autoria
Victòria A. Burguera i Puigserver (Campos, 1990) és doctora en Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona (2020) amb la tesi «Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d'Aragó (1410-1458)». Actualment, és investigadora postdoctoral a la Universität Heidelberg, i investigadora col·laboradora de la Universitat de les Illes Balears. Es formà com a becària d'investigació a la Universitat de les Illes Balears i a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (CSIC, Barcelona). Les seves principals línies de recerca són l'estudi de la pirateria i la conflictivitat marítima, el captiveri i la defensa costanera a la Corona d'Aragó baixmedieval. Els seus estudis actuals s'emmarquen en el projecte «Seeraub im Mittelalter. Eine datenbankgestützte Analyse mediterraner Gewalt», finançat per la DFG del govern alemany i dirigit pel Dr. Nikolas Jaspert, i en els grups de recerca CAIMMed (La Corona d'Aragó, l'islam i el món mediterrani, IMF, CSIC) i GRESMED (Grup d'Estudis Medievals, UIB).
«Los conjuntos arquitectónicos en el contexto carolingio » a càrrec d'Eduardo Carrero Santamaría, Universitat Autònoma de Barcelona.
Dijous 23 de maig, 10:00h
Edifici Ramon Llull, aula 21. Universitat de les Illes Balears