Us informem de la publicació del següent llibre:
Magdalena Cerdà Garriga, Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520): Els artífexs de l'escultura en fusta, Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 79, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 2019, 360 pp.
Aquesta monografia tracta els col·lectius dels fusters i els imaginaires actius a Mallorca durant la Baixa Edat Mitjana, artesans vinculats al treball escultòric en fusta. L'estudi parteix d'un enfocament doble. En primer lloc, s'ofereix una anàlisi conjunta dels col·lectius, eminentment a partir de documentació arxivística, fent especial èmfasi en les facetes laboral, productiva i socioeconòmica. Una de les primeres qüestions abastades és la problemàtica terminològica derivada de la polifacètica documentació de l'artífex a les fonts medievals i la diversitat d'obres que realitzaven els fusters i els imaginaires, exemple de la seva característica versatilitat. Després d'aquests aspectes introductoris, la investigació se centra en el context de treball de l'artesà, analitzat a partir de tres grans ítems: el taller, les eines i les matèries primeres. A continuació, s'estudia el marc gremial dels fusters per tal d'esbrinar els problemes i les particularitats que presenta l'exemple mallorquí, així com també les qüestions relatives a l'organització del treball del taller i l'aprenentatge. Un altre factor a tenir en compte és la mobilitat, que s'analitza en un doble sentit: artesans forans que arribaren a Mallorca i artífexs mallorquins que viatjaren fora de l'illa. Es pretén establir els orígens, focus i radis dels viatgers, així com també les causes que van motivar la mobilitat. D'altra banda, s'examinen alguns aspectes destacats de tipus socioeconòmic lligats al context laboral de l'artesà de la fusta: els preus d'obres i salaris, els vincles professionals amb altres col·lectius, i la formació cultural i intel·lectual dels mestres. En darrer lloc, es reflexiona sobre la incidència dels col·lectius o d'alguns dels seus membres en l'entramat socioeconòmic del Regne de Mallorca. L'últim capítol s'articula des d'un altre enfocament: s'analitzen de manera individualitzada els artífexs i les nissagues d'artistes vinculats al treball de tipus escultòric. En definitiva, aquest llibre pretén aportar noves perspectives als estudis de la història social i la història de l'art medieval de Mallorca, en particular, i de la Corona d'Aragó, en general.
Magdalena Cerdà Garriga, Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520): Els artífexs de l'escultura en fusta, Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 79, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 2019, 360 pp.
Aquesta monografia tracta els col·lectius dels fusters i els imaginaires actius a Mallorca durant la Baixa Edat Mitjana, artesans vinculats al treball escultòric en fusta. L'estudi parteix d'un enfocament doble. En primer lloc, s'ofereix una anàlisi conjunta dels col·lectius, eminentment a partir de documentació arxivística, fent especial èmfasi en les facetes laboral, productiva i socioeconòmica. Una de les primeres qüestions abastades és la problemàtica terminològica derivada de la polifacètica documentació de l'artífex a les fonts medievals i la diversitat d'obres que realitzaven els fusters i els imaginaires, exemple de la seva característica versatilitat. Després d'aquests aspectes introductoris, la investigació se centra en el context de treball de l'artesà, analitzat a partir de tres grans ítems: el taller, les eines i les matèries primeres. A continuació, s'estudia el marc gremial dels fusters per tal d'esbrinar els problemes i les particularitats que presenta l'exemple mallorquí, així com també les qüestions relatives a l'organització del treball del taller i l'aprenentatge. Un altre factor a tenir en compte és la mobilitat, que s'analitza en un doble sentit: artesans forans que arribaren a Mallorca i artífexs mallorquins que viatjaren fora de l'illa. Es pretén establir els orígens, focus i radis dels viatgers, així com també les causes que van motivar la mobilitat. D'altra banda, s'examinen alguns aspectes destacats de tipus socioeconòmic lligats al context laboral de l'artesà de la fusta: els preus d'obres i salaris, els vincles professionals amb altres col·lectius, i la formació cultural i intel·lectual dels mestres. En darrer lloc, es reflexiona sobre la incidència dels col·lectius o d'alguns dels seus membres en l'entramat socioeconòmic del Regne de Mallorca. L'últim capítol s'articula des d'un altre enfocament: s'analitzen de manera individualitzada els artífexs i les nissagues d'artistes vinculats al treball de tipus escultòric. En definitiva, aquest llibre pretén aportar noves perspectives als estudis de la història social i la història de l'art medieval de Mallorca, en particular, i de la Corona d'Aragó, en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada