La doctora Victòria A. Burguera Puigserver, col·laboradora del GRESMED, ha estat guardonada amb el XXI Premio Medievalismo atorgat per la Sociedad Española de Estudios Medievales amb el seu estudi titulat «El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media»
Enhorabona!
Al darrer número de la prestigiosa revista MEDIEVALISMO, el número 30 corresponent a l'any 2020, s'han publicat tres ressenyes de llibres mallorquins, obra de professors de la UIB i tots ells membres de GRESMED:
Maria Barceló Crespí i Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont (segles XV-XVI), ressenyat per la Dra. Maria Isabel del Val Valdivieso (Universitat de Valladolid), p. 499-502.
Magdalena Cerdà Garriga: Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1500). Els artífex de l'escultura en fusta, ressenyat pel Dr. Miquel Àngel Capellà Galmés (UIB), p. 507-510.
Antònia Juan Vicens: Escultura arquitectònica al segle XV a Mallorca, ressenyat per la Dra. Maria Barceló Crespí (UIB), p. 549-551.
En el marc de la XXVª edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), els dies 23 i 24 d’abril se durà a terme el curs El patrimoni gòtic de les Balears. La sessió del divendres, impartida per Tina Sabater i Magdalena Cerdà, professores d’Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, se dedicarà a presentar el patrimoni gòtic de Mallorca. La sessió del dissabte, de la mà de Gabriel Julià Seguí, historiador, bibliòfil i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, donarà a conèixer el patrimoni gòtic de Menorca.
En els segles de la baixa edat mitjana (XIII-XV) se produí l’eclosió de l’estil gòtic, una època d’esplendor artística de les Illes Balears que queda avalada per la quantitat i la qualitat del patrimoni conservat, especialment en el cas de Mallorca. El nou estil s’introduí a l’illa en l’època del Regne de Mallorca (1276-1343) de la mà dels monarques de la dinastia privativa que dedicaren esforços i diners a la construcció de residències reials, com és el cas del castell de Bellver promogut per Jaume II, una mostra molt particular d’arquitectura gòtica palatina, o a la producció de llibres il·luminats com el Llibre de les Lleis Palatines encarregat per a la important biblioteca de Jaume III. Una altre període d’apogeu per a les arts fou aquell que abasta des de finals del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV en el destaquen les innovacions introduïdes per l’arquitecte-escultor Guillem Sagrera i el seu taller. Aquestes queden concretades en exemples ja paradigmàtics del gòtic mallorquí, com és la Llonja, edifici de promoció civil encarregat pels Defenedors de la Mercaderia, o en el Portal del Mirador de la Seu. Finalment, en les darreres dècades del segle XV i les primeres del XVI se coneixen obres rellevants del darrer gòtic, tant en pintura com en escultura. Se pot citar, a mode d’exemple, la taula de Sant Jordi del pintor Pere Niçard o la producció de l’imaginaire Gabriel Mòger amb la sèrie de les Marededéus sagraris.
Entre el patrimoni gòtic conservat a l’illa de Menorca destaca l’església major de Santa Maria de Ciutadella, construcció del gòtic català, que fou erigida entre els segles XIII i XIV per manament d’Alfons III d’Aragó, qui va conquerir l’illa el 1287. Aquest exemple, juntament amb l’església del convent de Sant Francesc de Ciutadella, se visitarà en la cloenda del curs el dissabte horabaixa.
Vos informam que acaba de publicar-se el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 76 (2020). En ell hi trobareu els següents articles i recensions de llibres de temàtica medieval:
Pablo José ALCOVER CATEURA: "Emmagatzemar mel i confits de mel. Una aportació des de la història de l'alimentació (Regne de Mallorca i Principat de Catalunya 1348-1491)", p. 23-37.
Maria BARCELÓ CRESPÍ: "Estada de membres de la reialesa a la Mallorca medieval", p. 39-59.
Miquel QUES I PERELLÓ: "La frustrada batalla a ultrança entre Pero Sánchez Munyoz i Bernat de Pachs (1462-1464)", p. 61-81.
Vicente MONTOJO MONTOJO: "Expansión catalana, mallorquina y valenciana en el Mediterráneo occidental en los siglos XIV y XV", p. 257-265.
Inés CALDERÓN MEDINA: "El testamento del infante Pedro de Portugal, señor del reino de Mallorca. Edición y estudio diplomático", p. 267-282.
Recensió: CERDÀ GARRIGA, Magdalena: Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520). Els artífexs de l'escultura en fusta, Madrid, CSIC, 2019, 357p. Per Marta Fernández Síria, p. 287-289.
Conferència
A càrrec de Marcello Schirru, ingegnere e dottore di ricerca, professor d'Història de l'arquitectura a la Università di Cagliari.
Dimecres 24 de març a les 16:00h
En línia
La Dra. Maria Barceló Crespí ha estat entrevistada amb motiu del Dia de la Dona a IB3 Ràdio, en el programa «El Replà»
Podeu escoltar-lo en el següent ellaç 👉El Replà 8 de març de 2021
Us apropam la figura d’Agnès de Pacs i Segarra, una de les dones més importants de la seva època per haver exercit de promotora cultural i protectora del llegat intel·lectual de Ramon Llull. Aquesta dona, avançada al seu temps, gaudia d’un lloc privilegiat a la societat del moment, per pertànyer a una família notable tant a nivell econòmic com a polític.
La Dra. Maria Barceló és una de les persones que més ha estudiat la seva biografia, i la d’altres dones destacades del segle XV com Beatriu de Pinós, a partir de la documentació custodiada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, centre gestionat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports.
Amb aquesta activitat, organitzada per l’Arxiu del Regne i impulsada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, es pretén donar a conèixer els principals documents conservats en aquesta Institució i complir així el compromís de difondre entre la ciutadania el patrimoni documental de les nostres illes.
Agnès de Pacs i Segarra potser sigui la dona de la seva època que més apareix en la documentació. Ha estat famosa a causa de l’exercici de la promoció cultural, com a protectora de l’Estudi General i, sobretot, de la càtedra lul·liana, per la preocupació envers la figura de Ramon Llull. Per altra banda, el seu nom ocupa un lloc destacat en l’economia i en la vida social del moment. Pertanyia a una família notable pel seu poder econòmic, pel seu prestigi social i per la seva influència política. Era filla d’Hug de Pacs i de Francesquina Segarra i estava emparentada amb destacades famílies com els Dameto, Espanyol, Gual, Pont, Quint, Safortesa, Valentí, Vida, etc., totes elles membres de l’oligarquia ciutadana. Maridà amb Nicolau de Quint i Net, fill d’una distingida i rica família de mercaders. Agnès restà vídua durant cinquanta anys. La importància econòmica de la família donà lloc a l’apel·latiu de la “vídua daurada”, com era coneguda popularment.
Font: IB3 Cultura
El podreu veure en aquest enllaç.
