Movimiento cruzado y sentimiento apocalíptico

NOVA ACTIVITAT

Us informam de la conferència titulada Movimiento cruzado y sentimiento apocalíptico que impartirà el Dr. Carlos Ayala Martínez, Catedràtic d'Història Medieval de la Universidad Autónoma de Madrid el proper dia 16 de març a les 13:00h a l'aula 20 de l'edifici Ramon Llull del Campus Universitari.

BSAL 72 (2016)

Aquest mes de febrer s'ha presentat el número 72 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, corresponent a l'any 2016. En ell podeu trobar algunes aportacions de membres del GRESMED:

Maria Barceló Crespí "Aspectes de la relació de Mallorca amb el regne de Nàpols a la baixa Edat Mitjana" p. 29-51. 

Resum: Les relacions del regne de Mallorca amb el regne de Nàpols van ser intenses durant els darrers temps medievals, i singularment, quan el regi Alfons el Magnànim va instal·lar la Cort a la capital de la Campània. Anaven i venien mercaders i homes de negoci, però també artistes, juristes i lletraferits que en tornar a Mallorca contribuïren en difondre per l'illa les noves idees i la nova estètica de l'Humanisme i del Renaixement.

Magdalena Cerdà Garriga "L'inventari de béns de mestre Bartomeu Pol, fuster (1523)" p. 265-275.

Resum: El present article dóna a conèixer l'inventari de béns d'un artífex medieval dedicat al treball de l'escultura en fusta, Bartomeu Pol. El document aporta, per l'extensió i riquesa en detalls, informació rellevant sobre la personalitat artística, versalitat productiva i puixança econòmica d'un dels darrers mestres destacats del gòtic mallorquí. Consulteu-lo en línia.

Cicle de conferències Mallorca-Nàpols

La Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics, amb el patrocini del Govern de les Illes Balears, ha organitzat un cicle de conferències sobre les relacions entre Mallorca i Nàpols entre els segles XIV i XVII, que es durà a terme entre els mesos de febrer i octubre del 2017. En aquest cicle hi participaran alguns membres del GRESMED, com la Dra. Maria Barceló Crespí i la Dra. Antònia Juan Vicens. Totes les conferències tindran lloc a la seu de la Reial Acadèmia, carrer Can Campaner nº 4, de Palma, a les 20 hores.

Cicle de conferències Mallorca-Nàpols. Segles XIV-XVII

23 de febrer.- Conferència inaugural: El regne de Mallorca i el regne de Nàpols al segle XV, a càrrec de la doctora María Barceló, catedràtica d’Història medieval a la UIB.

30 de març.- Mallorca, Nàpols i l’art de la pedra, a càrrec de la doctora Antònia Juan, professora de Història de l’Art a la UIB.

27 d’abril.- Sancha de Mallorca y la custodia de Tierra Santa, a càrrec del Doctor José María Sevilla, de la Reial Acadèmia Mallorquina.

25 de maig.- Sancha de Aragón Mallorca, una reina franciscana, a càrrec del doctor Mario Gaglione, de la Società Napolitana di Storia Patria.

29 de juny.- Las grandes prioras mallorquinas en la estela de Sancha de Mallorca, a càrrec de Magdalena de Quiroga, de la Reial Academia mallorquina.

26 d’octubre.- Cloenda del cicle: Mallorca y Nápoles, siglos XVII-XVIII, a càrrec del doctor P. de Montaner, Comte de Zavellà, vicepresident de la Reial Acadèmia Mallorquina.

L’evolució del sentiment identitari dels mallorquins fins al segle XX

 

Dilluns que ve, a les 20.00 hores, tendrà lloc, a la seu de l’OCB Manacor, la conferència titulada “L’evolució del sentiment identitari dels mallorquins fins al segle XX”, a càrrec de l’historiador margalidà, Antoni Mas Forners, col·laborador del GRESMED. Una bona ocasió, no cal dir-ho, per a tots els qui van endarrer de conèixer aspectes del nostre passat que ens han estat injustament amagats durant massa temps.

Durant la conferència, n’Antoni Mas donarà a conèixer els estudis, encara inèdits i que constitueixen la base d’un llibre de pròxima aparició, sobre l’evolució del sentiment identitari i lingüístic de Mallorca des de la primera meitat del segle XIV fins al Decret de Nova Planta. A més a més, el conferenciant farà referència als noms que donaven els mallorquins d’aleshores a la llengua i a com evolucionà aqueix sentiment identitari i lingüístic fins que, l’any 1715, el Decret de Nova Planta suposà, a la pràctica, la fi del Regne de Mallorca.

Antoni Mas Forners (Santa Margalida, 1968) és historiador i, d’ençà de l’any 2005, és professor associat d'història medieval a la Universitat de les Illes Balears. Dedica fonamentalment els seus estudis al procés de colonització de Mallorca en el segle XIII, a l’origen i l’assentament de la nova població cristiana a Mallorca durant els segles XIII i XIV, a l’esclavatge medieval, a l’evolució i caracterització dels sentiments identitaris a Mallorca (segles XIV-XVII), a la història agrària d’època medieval i moderna, a l’emigració mallorquina al Regne de València durant el segle XVII i a l’onomàstica i la toponímia mallorquines entre els segles XIII i XVII.

D’entre les seves nombroses obres, cal destacar “Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV” (2005), que va obtenir el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear; i “Per poblar lo regne de Valèntia. L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII” (2002, escrit conjuntament amb el filòleg valencià Joan-Lluís Monjo Mascaró).

Font de la notícia: Obra Cultural Balear

Col·laboració amb el programa "El secret de les pedres"

El nou capítol del programa "El secret de les pedres" que ha emès IB3 dia 1 de febrer, ha estat dedicat a l'emblemàtic edifici gòtic de la Llotja de Ciutat, i ha comptat amb la participació de la Dra. Maria Barceló Crespí i de la Dra. Tina Sabater Rebassa, membres del GRESMED.

Aquí en podeu veure l'anunci: El secret de les pedres

Es pot visualitzar el programa sencer a IB3 a la carta.

Victòria Burguera i Puigserver obté el I Premi de Recerca Antoni de Capmany 2016

El 22 de desembre de 2016, una vegada reunit el Jurat del I Premi de Recerca Antoni de Capmany 2016, constituït pels següents membres: Dr. Jaume Dantí Riu, Dr. Javier Laviña Gómez, Dr. Javier Moreno Rico, Sr. Roger Marcet i Barbé i Dr. Enric García Domingo, i per resolució de la direcció general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, s’ha considerat per unanimitat, concedir el Premi al treball de Victòria Alba Burguera i Puigserver (UIB / IMF-CSIC):

Pirateria, captiveri i sistemes de defensa costanera a la Corona d’Aragó en temps de Ferran d’Antequera 

 

El I Premi de Recerca Antoni de Capmany és un premi convocat pel Museu Marítim de Barcelona, en el marc de l'Observatori Permanent d'Història i Cultura Marítima de la Mediterrània, per a treballs finals de màster presentats a la Universitat de Barcelona. La temàtica ha d'estar relacionada amb la cultura marítima des del punt de vista de les ciències socials (història, biografia, etnologia, sociologia, economia, dret, història de l’art, arqueologia, geografia, etc.).  

 

El premi, que té una dotació econòmica de 3.000 €, reconeix la seva contribució a la línia de coneixement profund sobre el nostre patrimoni i cultura marítima, que constitueixen part integrant de la nostra memòria històrica i el nostre llegat patrimonial.

 

Aquest treball final de màster va ser defensat al juliol de 2015, dirigit per la Dra. Roser Salicrú i Lluch (Científica Titular IMF-CSIC), i forma part del Màster en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona.

 

Abstract: El present treball pretén ser una aportació a l’estudi de la pirateria i dels atacs produïts al mar, en un marc geogràfic tan perjudicat per aquests com són les costes de Catalunya, València i les Illes Balears a l’inici del segle XV. Amb totes les conseqüències que podien produir aquests assalts, materials i personals, hem decidit centrar-nos en el component humà perjudicat, les persones preses pels enemics, el futur de les quals dependria de les seves pròpies condicions, així com de tota una sèrie de fenòmens externs vinculats a la conjuntura diplomàtica, política i econòmica del moment. Sense perdre de vista la costa com a prolongació de l'espai marítim, també hem volgut fer una contribució a l’estudi de la defensa, tant marítima com costanera, entesa com a mitjà utilitzat per combatre i prevenir els atacs marítims i, a la vegada, protegir les costes de l'impacte d’aquestes accions.

 

Actualment, Victòria Burguera és doctoranda de la Universitat de Barcelona i becària predoctoral de la Universitat de les Illes Balears, en estada permanent a la IMF del CSIC a Barcelona. La seva tesi es titula: Pirateria, captiveri i sistemes de defensa costanera a la Corona d'Aragó (1410-1458), dirigida per Roser Salicrú i Lluch (IMF-CSIC) i Maria Barceló Crespí (UIB).

 

Font de la notícia Institució Milà i Fontanals

Al confín del edificio. Los marginalia en la arquitectura gótica de Mallorca

Us informam que la Dra. Antònia Juan Vicens, membre del GRESMED, acaba de publicar en el número 37 de la revisa Boletín de Arte (Departamento de Historia del Arte, Universidad de Málaga) l'article "Al confín del edificio. Los  marginalia  en la arquitectura  gótica de Mallorca". L'autora analitza els marginalia presents en l'arquitectura gòtica mallorquina entre finals del segle XIV i principis del XVI. Defineix el concepte de marginalia, una tipologia independent de l'escultura arquitectònica, descriu els espais que ocupen en els edificis religiosos i civils, sistematitza les iconografies representades i procura donar resposta als seus possibles significats.

El podeu consultar en aquest enllaç:

Antònia Juan Vicens, "Al confín del edificio. Los  marginalia  en la arquitectura  gótica de Mallorca", Boletín de Arte, 37, 2016, p. 115-128.

Imatge: Àngel, portal que comunica la capella de la Pietat amb la sala capitular Gòtica de la Seu (Antònia Juan Vicens).