The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nova publicació:

 

Barceló Crespí, Maria, and Antònia Juan-Vicens: «The estudi in the late medieval Housing: Analysis of one Room in the Dwellings of the Crown of Aragon based on Majorcan Sources», Imago Temporis. medium aevum, XIX (2025).

 

El presente artículo se ocupa de un espacio de la casa bajomedieval de la Corona de Aragón: la estancia denominada (e)studi, a partir del análisis de inventarios post mortem, fechados entre el siglo XIV y el primer tercio del siglo XVI. Se plantean los motivos del uso de este término aplicado a una pieza de la vivienda medieval; se clasifican los propietarios que poseían casas con studi; se contabiliza el número que podía haber en una misma residencia y el lugar que ocupaban en el conjunto de la casa. Finalmente, se definen los usos y funciones de este espacio, en base al mobiliario y objetos que acogía, así como a las referencias indirectas que la documentación nos ofrece sobre él. 

 

Disponible en línia: https://repositori.udl.cat/items/4a88245d-ae06-403d-a711-51c715167299/full 

 

La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520)

 

 

 

NOVETAT EDITORIAL

CERDÀ GARRIGA, Magdalena, La imatgeria medieval mallorquina (1229-1520). Les obres i els seus usos, Madrid/Porto, Sindéresis, 2025 (464p.)

Aquest llibre tracta de la imatgeria medieval mallorquina, és a dir, l’escultura, eminentment en fusta policromada, que tingué un paper devocional destacat a l’interior del temple. El tema s’aborda des de dues vessants: l’estudi sistemàtic de les obres i l’anàlisi contextual dels seus usos a l’edat mitjana. En la primera, es presenta, a manera de catàleg raonat, el corpus d’obres conservades —així com també aquelles avui en parador desconegut, de les quals es té constància gràfica— a partir de les seqüències iconogràfiques (mariana, cristològica, hagiogràfica i angèlica) i de la seva evolució cronològica i estilística. En la segona, s’analitzen les funcions que acomplien les escultures en relació amb la seva ubicació dins l’espai cultual, així com també la seva participació en el desenvolupament de la litúrgia cristiana. D’altra banda, s’examina la devoció popular que cristal·litzà entorn de les imatges a partir dels miracles associats a aquestes i de les pràctiques que en derivaren: peregrinacions, processons de rogativa i les denominades «mostres de devoció». Finalment, es presenten els sectors socials que destinaren diners i esforços com a promotors d’obres d’imatgeria.

Vegeu: https://editorialsinderesis.com/producto/la-imatgeria-medieval-mallorquina-1229-1520/ 

Ramon Llull i les llengües

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CONFERÈNCIA

Ramon Llull i les llengües 

a càrrec del Dr. Gabriel Ensenyat Pujol, membre del GRESMED. 

Dimecres 5 de novembre, a les 18:00h

Biblioteca Pública de Palma Can Sales, sala d'actes

Activitats ultural en homenatge a Ramon Llull organitzades per la Direcció General de cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports del Governs de les Illes Balears.