Coordinat pel Dr. Albert Cassanyes Roig i el Dr. Antoni Mas Forners, membres del GRESMED i professors de l'àrea d'Història Medieval del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears.
Divendres 3 de novembre de 2023, de 9:15 a 13:30h
Aula de graus de l'edifici Ramon Llull, Universitat de les Illes Balears.
.jpg)
Dijous 26 d'octubre 19h 
Claustre de Sant Bonaventura, Llucmajor
Els dies 25 i 26 d'octubre se celebra el seminari internacional La ciutat de les coses. La cultura material en la construcció de les ciutats a l'Europa Medieval organitzat pel Museu Arqueològic d'Alacant i la Universitat de València. En ell hi participa la Dra. Tina Sabater, IP del GRESMED, amb la ponència «La casa medieval a ciutat de Mallorca a través dels seus testimonis materials»
Els materials catalogats a la base de dades del projecte I+D La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca (2017-2020), segueixen proporcionant dades d’interès per reconstruir idealment l’entorn funcional i visual dels seus habitants. A la catalogació digital en accés obert -que es troba a la Biblioteca Digital de les Illes Balears-, actualment en fase d’actualització amb nous testimonis que s’han anat coneixent, figuren elements en pedra, en fusta, com també grafits, relleus i pintura mural, els quals formen o van formar part en el seu moment de 132 edificis de Palma i d’altres cinc immobles de nuclis rurals de l’illa. A través de la quantificació de les mostres, es poden formular interpretacions qualitatives, quant al major o menor ús de les diverses tipologies i morfologies -tant globalment com en relació a la seva ubicació en els immobles-, oferir una sistematització de les datacions, i valorar els canvis tècnics, també de moda o de gust, en relació als diversos períodes compresos entre el segle XIII i el segle XVI.
La intervenció es centrarà en aquestes qüestions, exemplificant-les en el que ha estat l’últim treball publicat de l’autora sobre la casa medieval mallorquina, la reconstrucció ideal de Ca n’Armadans, un casal senyorial de l’antiga Ciutat de Mallorca que destaca pels elements medievals coneguts, en número de 28. A partir de l’arqueologia de l’arquitectura i de l’anàlisi d’aquests materials, s’ha pogut establir que l’immoble va ser resultat d’una construcció en dues fases fonamentals. La primera dataria de la segona mitad del segle XIII, un primer edifici que probablement incorporà elements en anys posteriors, i que fou ampliat a partir de la primera meitat del segle XV, arran d’un canvi de propietat.
Consultau el programa del seminari en el següent enllaç.
Divendres dia 20 d'octubre de 2023, el Dr. Antoni Mas (UIB, membre del GRESMED), impartirà una conferència titulada Ideologia, discurs, organització i consciència col·lectiva en la pagesia mallorquina (segles XIV-XVI) en el marc del XX seminari d'Història Medieval , que es du a terme a la Universitat de Girona, organitzar per l'esmentada Universitat i la Institució Milà i Fontanals (CSIC).
Resum
La tesi doctoral analitza les residències règies del regne de Mallorca en època medieval des dels seus elements constructius i decoratius i des de la funcionalitat i usos dels seus espais. L’examen s’ha centrat en tres residències localitzades en territori continental -els castells reials de Perpinyà, Montpellier i Collioure- i en els grans castells i palaus rurals localitzats a l’illa de Mallorca -el castell reial de la Ciutat de Mallorca (Almudaina), el castell de Bellver i els palaus de Sineu, Manacor i Valldemossa. Malgrat les nombroses aproximacions realitzades pels estudis previs, la producció historiogràfica vinculada al tema d’estudi deixava sense cobrir sectors fonamentals en la comprensió de les arquitectures des de finals del segle XIII fins inicis del segle XV. La renovació dels mètodes històrico-artístics ha permès actualitzar la qüestió i aplicar altres perspectives que contribueixen a un major coneixement de les residències règies en el seu context. Partint d’una anàlisi exhaustiva dels espais i dels seus elements, el present estudi incorpora la funcionalitat com un paràmetre essencial en la comprensió del fenomen arquitectònic. En aquest treball ha contribuït l’estudi de la presència règia, la interpretació de les cròniques, les fonts literàries o cerimonials vinculades als àmbits palatins i l’aproximació al perfil dels promotors.
El discurs de la tesi s’organitza en quatre blocs principals més un epíleg. El primer bloc tracta les qüestions introductòries, així com el marc teòric i metodològic que guia la investigació. El segon bloc analitza la ubicació de les residències règies en el territori i els itineraris regis per interpretar no solament la relació dels monarques envers els seus dominis i envers l’arquitectura residencial, sinó també amb l’objectiu d’aprofundir, en el cas dels reis i reines privatius, en la seva xarxa de contactes. El tercer bloc es divideix en dos capítols principals que atenen a l’arquitectura i als elements decoratius, respectivament. El primer examina i interpreta al detall els espais comuns i específics de cada residència règia a través de la pròpia arquitectura, dels estudis previs, de la documentació disponible i d’altres fonts diverses. El segon capítol, sistematitza els elements decoratius i mobles seguint el mateix sistema de treball. El quart bloc estudia la funcionalitat de les residències règies i els seus espais des d’una posició tant material com ideològica. En aquest sentit, han pres una rellevància essencial fonts com les Leges Palatinae (1337), de la qual s’ha confirmat el seu valor documental i iconogràfic en l’aplicació a l’estudi. Finalment, gràcies als resultats del projecte-marc d’investigació sobre la casa medieval a Mallorca, hem incorporat un epíleg que reflexiona sobre l’arquitectura palatina i la senyorial mallorquina, dues tipologies que mostren una interrelació concreta en alguns dels seus elements.
Els reis privatius de Mallorca s’han revelat com una dinastia que va utilitzar material i simbòlicament les residències règies en benefici de la construcció de la seva identitat. L’anàlisi no s’ha limitat al període privatiu, ja que s’ha pretès constatar les modificacions i transformacions de les residències règies, incorporant els seus espais i funcionalitats, a partir de l’ocupació catalanoaragonesa dels territoris fins principis del segle XV. Així mateix, la interpretació dels castells i palaus del regne de Mallorca s’ha realitzat considerant altres residències coetànies dins l’àmbit europeu, eminentment francès, descobrint paral·lels i particularitats tant en el sentit arquitectònic com funcional. Així doncs, la tesi doctoral pretén contribuir al coneixement d’un patrimoni arquitectònic rellevant de l’art medieval europeu des d’un enfocament històrico-artístic i incorporant noves perspectives d’investigació que incideixen en la comprensió de l’arquitectura medieval en el seu context.
Els
dies 5 i 6 d'octubre es durà a terme el Simposi d'Història Moderna
«Conflictividad e identidad en el Mediterráneo ibérico y el reino de
Mallorca». En ell hi participaran membres i col·laboradors del GRESMED
amb ponències que abasten, en part, la baixa edat mitjana:
