La doctora Victòria A. Burguera Puigserver, col·laboradora del GRESMED, ha estat guardonada amb el XXI Premio Medievalismo atorgat per la Sociedad Española de Estudios Medievales amb el seu estudi titulat «El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media»
Enhorabona!
Al darrer número de la prestigiosa revista MEDIEVALISMO, el número 30 corresponent a l'any 2020, s'han publicat tres ressenyes de llibres mallorquins, obra de professors de la UIB i tots ells membres de GRESMED:
Maria Barceló Crespí i Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont (segles XV-XVI), ressenyat per la Dra. Maria Isabel del Val Valdivieso (Universitat de Valladolid), p. 499-502.
Magdalena Cerdà Garriga: Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1500). Els artífex de l'escultura en fusta, ressenyat pel Dr. Miquel Àngel Capellà Galmés (UIB), p. 507-510.
Antònia Juan Vicens: Escultura arquitectònica al segle XV a Mallorca, ressenyat per la Dra. Maria Barceló Crespí (UIB), p. 549-551.
En el marc de la XXVª edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), els dies 23 i 24 d’abril se durà a terme el curs El patrimoni gòtic de les Balears. La sessió del divendres, impartida per Tina Sabater i Magdalena Cerdà, professores d’Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, se dedicarà a presentar el patrimoni gòtic de Mallorca. La sessió del dissabte, de la mà de Gabriel Julià Seguí, historiador, bibliòfil i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, donarà a conèixer el patrimoni gòtic de Menorca.
En els segles de la baixa edat mitjana (XIII-XV) se produí l’eclosió de l’estil gòtic, una època d’esplendor artística de les Illes Balears que queda avalada per la quantitat i la qualitat del patrimoni conservat, especialment en el cas de Mallorca. El nou estil s’introduí a l’illa en l’època del Regne de Mallorca (1276-1343) de la mà dels monarques de la dinastia privativa que dedicaren esforços i diners a la construcció de residències reials, com és el cas del castell de Bellver promogut per Jaume II, una mostra molt particular d’arquitectura gòtica palatina, o a la producció de llibres il·luminats com el Llibre de les Lleis Palatines encarregat per a la important biblioteca de Jaume III. Una altre període d’apogeu per a les arts fou aquell que abasta des de finals del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV en el destaquen les innovacions introduïdes per l’arquitecte-escultor Guillem Sagrera i el seu taller. Aquestes queden concretades en exemples ja paradigmàtics del gòtic mallorquí, com és la Llonja, edifici de promoció civil encarregat pels Defenedors de la Mercaderia, o en el Portal del Mirador de la Seu. Finalment, en les darreres dècades del segle XV i les primeres del XVI se coneixen obres rellevants del darrer gòtic, tant en pintura com en escultura. Se pot citar, a mode d’exemple, la taula de Sant Jordi del pintor Pere Niçard o la producció de l’imaginaire Gabriel Mòger amb la sèrie de les Marededéus sagraris.
Entre el patrimoni gòtic conservat a l’illa de Menorca destaca l’església major de Santa Maria de Ciutadella, construcció del gòtic català, que fou erigida entre els segles XIII i XIV per manament d’Alfons III d’Aragó, qui va conquerir l’illa el 1287. Aquest exemple, juntament amb l’església del convent de Sant Francesc de Ciutadella, se visitarà en la cloenda del curs el dissabte horabaixa.
