Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 76 (2020)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vos informam que acaba de publicar-se el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 76 (2020). En ell hi trobareu els següents articles i recensions de llibres de temàtica medieval:

Pablo José ALCOVER CATEURA: "Emmagatzemar mel i confits de mel. Una aportació des de la història de l'alimentació (Regne de Mallorca i Principat de Catalunya 1348-1491)", p. 23-37. 

Maria BARCELÓ CRESPÍ: "Estada de membres de la reialesa a la Mallorca medieval", p. 39-59.

Miquel QUES I PERELLÓ: "La frustrada batalla a ultrança entre Pero Sánchez Munyoz i Bernat de Pachs (1462-1464)", p. 61-81.

Vicente MONTOJO MONTOJO: "Expansión catalana, mallorquina y valenciana en el Mediterráneo occidental en los siglos XIV y XV", p. 257-265.

Inés CALDERÓN MEDINA: "El testamento del infante Pedro de Portugal, señor del reino de Mallorca. Edición y estudio diplomático", p. 267-282. 

Recensió: CERDÀ GARRIGA, Magdalena: Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520). Els artífexs de l'escultura en fusta, Madrid, CSIC, 2019, 357p. Per Marta Fernández Síria, p. 287-289.

Recensió: JUAN VICENS, Antònia: L'escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca, Palma, J. J. de Olañeta Editor, 2019, 161 p. Per Magdalena Cerdà Garriga, p. 289-291.

L'ARCHITETTURA DELL'ITALIA PENINSULARE ED INSULARE TRA TARDOANTICHITÀ ED INFLUENZE BIZANTINE

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NOVA ACTIVITAT 

Conferència

L'ARCHITETTURA DELL'ITALIA PENINSULARE ED INSULARE TRA TARDOANTICHITÀ ED INFLUENZE BIZANTINE

A càrrec de Marcello Schirru, ingegnere e dottore di ricerca, professor d'Història de l'arquitectura a la Università di Cagliari. 

Dimecres 24 de març  a les 16:00h

En línia

Maria Barceló Crespí a «El Replà» d'IB3 Ràdio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Dra. Maria Barceló Crespí ha estat entrevistada amb motiu del Dia de la Dona a IB3 Ràdio, en el programa «El Replà»

Podeu escoltar-lo en el següent ellaç 👉El Replà 8 de març de 2021

Testament d'Agnès de Pacs i Segarra (1483), per Maria Barceló i Crespí

Us apropam la figura d’Agnès de Pacs i Segarra, una de les dones més importants de la seva època per haver exercit de promotora cultural i protectora del llegat intel·lectual de Ramon Llull. Aquesta dona, avançada al seu temps, gaudia d’un lloc privilegiat a la societat del moment, per pertànyer a una família notable tant a nivell econòmic com a polític.

La Dra. Maria Barceló és una de les persones que més ha estudiat la seva biografia, i la d’altres dones destacades del segle XV com Beatriu de Pinós, a partir de la documentació custodiada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, centre gestionat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

Amb aquesta activitat, organitzada per l’Arxiu del Regne i impulsada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, es pretén donar a conèixer els principals documents conservats en aquesta Institució i complir així el compromís de difondre entre la ciutadania el patrimoni documental de les nostres illes.

Agnès de Pacs i Segarra potser sigui la dona de la seva època que més apareix en la documentació. Ha estat famosa a causa de l’exercici de la promoció cultural, com a protectora de l’Estudi General i, sobretot, de la càtedra lul·liana, per la preocupació envers la figura de Ramon Llull. Per altra banda, el seu nom ocupa un lloc destacat en l’economia i en la vida social del moment. Pertanyia a una família notable pel seu poder econòmic, pel seu prestigi social i per la seva influència política. Era filla d’Hug de Pacs i de Francesquina Segarra i estava emparentada amb destacades famílies com els Dameto, Espanyol, Gual, Pont, Quint, Safortesa, Valentí, Vida, etc., totes elles membres de l’oligarquia ciutadana. Maridà amb Nicolau de Quint i Net, fill d’una distingida i rica família de mercaders. Agnès restà vídua durant cinquanta anys. La importància econòmica de la família donà lloc a l’apel·latiu de la “vídua daurada”, com era coneguda popularment.

Font: IB3 Cultura 

El podreu veure en aquest enllaç.