La Dra. Victòria Alba Burguera i Puigserver, col·laboradora del GRESMED, ha estat la guanyadora, en la categoria Història Medieval, de la XXXI Edició de les Beques Notari Raimon Noguera 2021, amb el seu treball Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó (1410 – 1458).
Enhorabona!
En ell hi participaran les doctores Tina Sabater i Maria Barceló Crespí, membres del GRESMED:
El congrés es podrà seguir en línia en el següent enllaç: https://eu.bbcollab.com/guest/64c5334640a94eb09bd9558bcb1d7889
La Càtedra Demetrio Ribes de la Universitat de Valènca ha organitzat el IV Workshop de Estudios Interdisciplinarios de la Obra Pública Germanías (1519-1523) e infraestructuras: concomitancias. En ell hi participaran Antònia Juan i Magdalena Cerdà, membres del GRESMED, amb la conferència «El ejercicio de la profesión constructiva en el conflicto de las Germanías. Mallorca, 1521-1523»
El Workshop tindrà lloc el dia 29 d'octubre de 2021 a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia e Història (Universitat de València).
Construcción, destrucción, transformación, relevancia estratégica o valor simbólico de las infraestructuras en el conflicto de las Germanías de los reinos de Valencia y Mallorca, son algunos de los conceptos a considerar en este encuentro académico organizado por la Cátedra Demetrio Ribes que contará con la presencia de especialistas reputados. Tomás Peris Albentosa, Vicent Terol (Arxiu Municipal d’Ontinyent), Magdalena Cerdà (Universitat Illes Balears), Antònia Juan Vicens (Universitat Illes Balears) y Luis Arciniega (UVEG) abordarán temas como la relevancia de las vías de comunicación, el papel de las infraestructuras hidráulicas, la trascendencia emotiva de algunos elementos sólo conservados a través de la documentación o el ejercicio de la profesión constructiva en la mencionada coyuntura.
Per a més informació consultau el programa.
El dia 8 d'octubre, la Dra. Victòria Burguera Puigserver, col·laboradora del GRESMED,
impartirà la conferència “Cursum facere seu piraticam exercere. L'ús del cors i la gestió de la
pirateria a la Corona d'Aragó baixmedieval” dins del cicle
"Seminaris d'Història Medieval" organitzat pel grup de recerca
Refiscat de la Universitat de Girona. La sessió tindrà lloc a la Sala de Graus de la Universitat de
Girona, d'11h30 a 13h.
Enllaç de la convocatòria: http://refiscat.udg.edu/ca/programacio/c/1047-primera-sessio-del-seminari-dhistoria-medieva.html
La Germania (1521-1523) és el conflicte social més important de la història de Mallorca. Les reivindicacions dels revoltats –entre d’altres, posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del regne, que ofegava la gran majoria de les famílies illenques— coincidien amb les d’altres aixecaments anteriors. Tanmateix, la Germania se’n va diferenciar perquè involucrà la majoria de la població de l’illa, pel seu caràcter virulent i per la repressió despietada de què els mallorquins foren objecte, ja que fou seguida de la imposició de càstigs, execucions i multes importantíssimes. Tot plegat suposà una minva molt important de la població, que no es va recuperar fins més de cinquanta anys després. En la història de Mallorca, hi ha un abans i un després de la Germania. A conseqüència de la derrota dels estaments populars, es va reforçar el predomini social i econòmic de l’aristocràcia ciutadana, que en l’àrea rural es va fer avinent en la consolidació d’un nou paisatge agrari, basat en les possessions, que en molts d’aspectes va perdurar fins a l’època contemporània.
Tot plegat explica que la Germania es convertís en un tema tractat detingudament pels cronistes del regne i, posteriorment, a partir del segle XIX, en un objecte de debat ideològic i polític. D’aleshores ençà, vindicats pels progressistes i refusats pels conservadors, la Germania i els agermanats aparegueren i desaparegueren, tot depenent dels vaivens sociopolítics, en el viari urbà, en la nòmina de fills il·lustres, en la premsa, en la literatura i en les arts.
Conscients de la transcendència de la Germania i de les seves
conseqüències en la història de Mallorca, el Departament de Ciències
Històriques i Teoria de les Arts, amb la col·laboració del Departament
de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca,
proposa dur a terme una trobada acadèmica, amb estructura de jornades,
en què es tractin detalladament els aspectes abans enunciats, tant
mitjançant ponències encarregades expressament com mitjançant
comunicacions presentades de manera lliure.
Per a més informació sobre el programa i la inscripció clicau en aquest enllaç
La Dra. Maria Barceló Crespí (UIB) acaba de publicar el seu treball «La geografía del poder en las ciudades bajomedievales» en el llibre Poder y poderes en la Edad Media, Monografías de la Sociedad Española de Estudios Medievales nº 16.
Referència: BARCELÓ CRESPÍ, Maria: «La geografía del poder en las ciudades bajomedievales, en MARTÍNEZ PEÑÍN, Raquel y CAVERO DOMÍNGUEZ, Gregoria (coords.): Poder y poderes en la Edad Media, Monografías de la Sociedad Española de Estudios Medievales nº 16, Sociedad de Estudios Medievales, Murcia, 2021, pp. 251-271.
En el següent enllaç es pot descarregar el llibre: 16. Poder y poderes en la Edad Media
Tenim el plaer d'enunciar-vos que torna l'encontre del GRESMED!
Enguany comptam amb Marta Fernández Síria, historiadora de l'art, que ens parlarà sobre «Elements, espais i funcionalitat en les residències règies de la Corona de Mallorca en època medieval»
Després, com és tradició, sopar a la fresca. Les persones interessades en quedar a sopar es prega confirmin seva assistència enviant un correu a m.barcelocrespi@uib.es abans de dia 11 de juliol.
Vos hi esperam!
Acaba de publicar-se a la revista Imago Temporis. Medium Aevum, 15 (2021) el següent article:
El podeu consultar en el següent enllaç: Imago Temporis. Medium Aevum 15 (2021)
Webinar ‘Medieval Mediterranean: Local and Global Perspectives’organitzat per la Society for the Medieval Mediterranean.
La Dra. Victòria A. Burguera i Puigserver (Institució Milà i Fontanals-CSIC, Barcelona i Universitat de les Illes Balears) en conversa amb la professora Roser Salicrú i Lluch (Institució Milà i Fontanals-CSIC, Barcelona) i el doctor Alessandro Rizzo ( Universitat de Lieja)
La Dra. Burguera parlarà sobre: La intervenció de les institucions de la Corona d'Aragó en la gestió de conflictes marítims
L’objectiu d’aquesta xerrada és aprofundir en l’estructura institucional de la Corona d’Aragó pel que fa a la intervenció en conflictes marítims. A un nivell específic, em centraré en el paper del rei, el de les principals ciutats marítimes (Barcelona i les ciutats de València i Mallorca), el de la Diputació del General i el de la corporació de comerciants. Vincularé la intervenció no tant a la resolució d’aquests conflictes com a la capacitat de resposta contra ells, segons el poder adquirit per cada institució durant els darrers segles de l’edat mitjana, en paral·lel a l’expansió territorial de la Corona al Mediterrani. El seu àmbit d’actuació en qüestions ofensives-defensives va tenir en compte principalment la propietat de flotes i el finançament de campanyes.
Més informació: https://www.societymedievalmediterranean.com/news
Inscripció al zoom:
https://theofed-cam-ac-uk.zoom.us/webinar/register/WN_f9ahRJh8RNyLY1uZWTQdzw
Coordina: Victòria A. Burguera i Puigserver, organitza l'Àrea d'Història Medieval i el GRESMED, Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, Universitat de les Illes Balears
Divendres 14 de maig: Sr. Antoni Mayol (Arxiu Històric Municipal d'Alcúdia) «La festa a la Part Forana a l'Edat Mitjana»
Divendres 21 de maig: Dr. Antoni Mas i Forners (UIB) «La festa i l'oci dels esclaus i lliberts de Mallorca durant els segles XIV i XV»
Divendres 28 de maig: Dr. Rafael Narbona Vizcaíno (Universitat de València) «Les arrels medievals i patrimonials de la festa del Corpus Christi. El cas valencià»
Us hi podeu connectar amb el següent enllaç de Zoom:
https://uibuniversitat.zoom.us/j/83196662633?pwd=M3d2QkNNWFdwQjRxa1lxYVVlL1YzQT09
La doctora Victòria A. Burguera Puigserver, col·laboradora del GRESMED, ha estat guardonada amb el XXI Premio Medievalismo atorgat per la Sociedad Española de Estudios Medievales amb el seu estudi titulat «El rescate de cautivos musulmanes: nueva clave de las relaciones Mallorca-Magreb en la Baja Edad Media»
Enhorabona!
Al darrer número de la prestigiosa revista MEDIEVALISMO, el número 30 corresponent a l'any 2020, s'han publicat tres ressenyes de llibres mallorquins, obra de professors de la UIB i tots ells membres de GRESMED:
Maria Barceló Crespí i Gabriel Ensenyat Pujol: Flandes i la Mallorca medieval a través dels Pont (segles XV-XVI), ressenyat per la Dra. Maria Isabel del Val Valdivieso (Universitat de Valladolid), p. 499-502.
Magdalena Cerdà Garriga: Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1500). Els artífex de l'escultura en fusta, ressenyat pel Dr. Miquel Àngel Capellà Galmés (UIB), p. 507-510.
Antònia Juan Vicens: Escultura arquitectònica al segle XV a Mallorca, ressenyat per la Dra. Maria Barceló Crespí (UIB), p. 549-551.
En el marc de la XXVª edició de la Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei (UIMIR), els dies 23 i 24 d’abril se durà a terme el curs El patrimoni gòtic de les Balears. La sessió del divendres, impartida per Tina Sabater i Magdalena Cerdà, professores d’Història de l’Art de la Universitat de les Illes Balears, se dedicarà a presentar el patrimoni gòtic de Mallorca. La sessió del dissabte, de la mà de Gabriel Julià Seguí, historiador, bibliòfil i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, donarà a conèixer el patrimoni gòtic de Menorca.
En els segles de la baixa edat mitjana (XIII-XV) se produí l’eclosió de l’estil gòtic, una època d’esplendor artística de les Illes Balears que queda avalada per la quantitat i la qualitat del patrimoni conservat, especialment en el cas de Mallorca. El nou estil s’introduí a l’illa en l’època del Regne de Mallorca (1276-1343) de la mà dels monarques de la dinastia privativa que dedicaren esforços i diners a la construcció de residències reials, com és el cas del castell de Bellver promogut per Jaume II, una mostra molt particular d’arquitectura gòtica palatina, o a la producció de llibres il·luminats com el Llibre de les Lleis Palatines encarregat per a la important biblioteca de Jaume III. Una altre període d’apogeu per a les arts fou aquell que abasta des de finals del segle XIV fins a la primera meitat del segle XV en el destaquen les innovacions introduïdes per l’arquitecte-escultor Guillem Sagrera i el seu taller. Aquestes queden concretades en exemples ja paradigmàtics del gòtic mallorquí, com és la Llonja, edifici de promoció civil encarregat pels Defenedors de la Mercaderia, o en el Portal del Mirador de la Seu. Finalment, en les darreres dècades del segle XV i les primeres del XVI se coneixen obres rellevants del darrer gòtic, tant en pintura com en escultura. Se pot citar, a mode d’exemple, la taula de Sant Jordi del pintor Pere Niçard o la producció de l’imaginaire Gabriel Mòger amb la sèrie de les Marededéus sagraris.
Entre el patrimoni gòtic conservat a l’illa de Menorca destaca l’església major de Santa Maria de Ciutadella, construcció del gòtic català, que fou erigida entre els segles XIII i XIV per manament d’Alfons III d’Aragó, qui va conquerir l’illa el 1287. Aquest exemple, juntament amb l’església del convent de Sant Francesc de Ciutadella, se visitarà en la cloenda del curs el dissabte horabaixa.
Vos informam que acaba de publicar-se el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 76 (2020). En ell hi trobareu els següents articles i recensions de llibres de temàtica medieval:
Pablo José ALCOVER CATEURA: "Emmagatzemar mel i confits de mel. Una aportació des de la història de l'alimentació (Regne de Mallorca i Principat de Catalunya 1348-1491)", p. 23-37.
Maria BARCELÓ CRESPÍ: "Estada de membres de la reialesa a la Mallorca medieval", p. 39-59.
Miquel QUES I PERELLÓ: "La frustrada batalla a ultrança entre Pero Sánchez Munyoz i Bernat de Pachs (1462-1464)", p. 61-81.
Vicente MONTOJO MONTOJO: "Expansión catalana, mallorquina y valenciana en el Mediterráneo occidental en los siglos XIV y XV", p. 257-265.
Inés CALDERÓN MEDINA: "El testamento del infante Pedro de Portugal, señor del reino de Mallorca. Edición y estudio diplomático", p. 267-282.
Recensió: CERDÀ GARRIGA, Magdalena: Fusters i imaginaires a la Mallorca medieval (1229-1520). Els artífexs de l'escultura en fusta, Madrid, CSIC, 2019, 357p. Per Marta Fernández Síria, p. 287-289.
Conferència
A càrrec de Marcello Schirru, ingegnere e dottore di ricerca, professor d'Història de l'arquitectura a la Università di Cagliari.
Dimecres 24 de març a les 16:00h
En línia
La Dra. Maria Barceló Crespí ha estat entrevistada amb motiu del Dia de la Dona a IB3 Ràdio, en el programa «El Replà»
Podeu escoltar-lo en el següent ellaç 👉El Replà 8 de març de 2021
Us apropam la figura d’Agnès de Pacs i Segarra, una de les dones més importants de la seva època per haver exercit de promotora cultural i protectora del llegat intel·lectual de Ramon Llull. Aquesta dona, avançada al seu temps, gaudia d’un lloc privilegiat a la societat del moment, per pertànyer a una família notable tant a nivell econòmic com a polític.
La Dra. Maria Barceló és una de les persones que més ha estudiat la seva biografia, i la d’altres dones destacades del segle XV com Beatriu de Pinós, a partir de la documentació custodiada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, centre gestionat per la Conselleria d’Afers Socials i Esports.
Amb aquesta activitat, organitzada per l’Arxiu del Regne i impulsada per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, es pretén donar a conèixer els principals documents conservats en aquesta Institució i complir així el compromís de difondre entre la ciutadania el patrimoni documental de les nostres illes.
Agnès de Pacs i Segarra potser sigui la dona de la seva època que més apareix en la documentació. Ha estat famosa a causa de l’exercici de la promoció cultural, com a protectora de l’Estudi General i, sobretot, de la càtedra lul·liana, per la preocupació envers la figura de Ramon Llull. Per altra banda, el seu nom ocupa un lloc destacat en l’economia i en la vida social del moment. Pertanyia a una família notable pel seu poder econòmic, pel seu prestigi social i per la seva influència política. Era filla d’Hug de Pacs i de Francesquina Segarra i estava emparentada amb destacades famílies com els Dameto, Espanyol, Gual, Pont, Quint, Safortesa, Valentí, Vida, etc., totes elles membres de l’oligarquia ciutadana. Maridà amb Nicolau de Quint i Net, fill d’una distingida i rica família de mercaders. Agnès restà vídua durant cinquanta anys. La importància econòmica de la família donà lloc a l’apel·latiu de la “vídua daurada”, com era coneguda popularment.
Font: IB3 Cultura
El podreu veure en aquest enllaç.
Els dies 19 i 26 de març se celebrarà la VIII edició del Seminari d'Estudis Medievals amb el títol Monj@s i frares a l'Edat Mitjana. Territori, Societat i Cultura.
Els monjos, les monges i els frares tingueren un pes rellevant al llarg de l’edat mitjana. En aquest seminari, s’analitzaran, des d’una perspectiva interdisciplinària, la implantació i el desenvolupament dels principals ordes monàstics i conventuals dels segles medievals, fent especial incidència en els territoris del Mediterrani occidental. Des de la perspectiva històrica, s’estudiarà el seu paper en l’organització de l’espai, la seva repercussió social i la vida quotidiana de les comunitats masculines i femenines. Des del vessant literari, s’analitzarà l’evolució de l’espiritualitat i la seva repercussió en la cultura a través de l’expansió del seu pensament. La implantació de nous models constructius i artístics, així com la conservació del seu patrimoni serà analitzada des de la perspectiva de la Història de l’Art. Els diversos enfocaments permetran aportar una visió heterogènia de la realitat monàstica i conventual durant l’edat mitjana.
Coordinació: Magdalena Cerdà i Inés Calderón. Grup de Recerca Estudis Medievals (GRESMED). Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. UIB
Seminari en línia - inscripció gratuïta.
La presentació virtual anirà a càrrec de Lluís Segura, director in-sular de Política Lingüística del Consell de Mallorca; Antoni Fu-rió, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València i l’autor, Antoni Mas.
Enllaç de la sessió:
https://eu.bbcollab.com/guest/797e7656274745a78ec2cf2f32ec5ae2
