dimarts, 14 de setembre del 2021

Jornades: La Germania a Mallorca i la seva Transcendència

 

Jornades: La Germania a Mallorca i la seva Transcendència 

7 i 8 d'octubre de 2021

Son Lledó, sala d'actes, Universitat de les Illes Balears

La Germania (1521-1523) és el conflicte social més important de la història de Mallorca. Les reivindicacions dels revoltats –entre d’altres, posar fi a la corrupció i suprimir l’endeutament crònic de la hisenda del regne, que ofegava la gran majoria de les famílies illenques— coincidien amb les d’altres aixecaments anteriors. Tanmateix, la Germania se’n va diferenciar perquè involucrà la majoria de la població de l’illa, pel seu caràcter virulent i per la repressió despietada de què els mallorquins foren objecte, ja que fou seguida de la imposició de càstigs, execucions i multes importantíssimes. Tot plegat suposà una minva molt important de la població, que no es va recuperar fins més de cinquanta anys després. En la història de Mallorca, hi ha un abans i un després de la Germania. A conseqüència de la derrota dels estaments populars, es va reforçar el predomini social i econòmic de l’aristocràcia ciutadana, que en l’àrea rural es va fer avinent en la consolidació d’un nou paisatge agrari, basat en les possessions, que en molts d’aspectes va perdurar fins a l’època contemporània.

Tot plegat explica que la Germania es convertís en un tema tractat detingudament pels cronistes del regne i, posteriorment, a partir del segle XIX, en un objecte de debat ideològic i polític. D’aleshores ençà, vindicats pels progressistes i refusats pels conservadors, la Germania i els agermanats aparegueren i desaparegueren, tot depenent dels vaivens sociopolítics, en el viari urbà, en la nòmina de fills il·lustres, en la premsa, en la literatura i en les arts.

Conscients de la transcendència de la Germania i de les seves conseqüències en la història de Mallorca, el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, proposa dur a terme una trobada acadèmica, amb estructura de jornades, en què es tractin detalladament els aspectes abans enunciats, tant mitjançant ponències encarregades expressament com mitjançant comunicacions presentades de manera lliure.

Coordinació acadèmica: Antoni Mas Forners, membre del GRESMED

Per a més informació sobre el programa i la inscripció clicau en aquest enllaç

dimecres, 1 de setembre del 2021

La geografía del poder en las ciudades bajomedievales

 

La Dra. Maria Barceló Crespí (UIB) acaba de publicar el seu treball «La geografía del poder en las ciudades bajomedievales» en el llibre Poder y poderes en la Edad Media, Monografías de la Sociedad Española de Estudios Medievales nº 16.

Referència: BARCELÓ CRESPÍ, Maria: «La geografía del poder en las ciudades bajomedievales, en  MARTÍNEZ PEÑÍN, Raquel y CAVERO DOMÍNGUEZ, Gregoria (coords.): Poder y poderes en la Edad Media, Monografías de la Sociedad Española de Estudios Medievales nº 16, Sociedad de Estudios Medievales, Murcia, 2021, pp. 251-271.

En el següent enllaç es pot descarregar el llibre: 16. Poder y poderes en la Edad Media