Un equip d’investigadors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears han publicat recentment la base de dades La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca, des de la qual donen accés obert a la informació digitalitzada de 497 elements arquitectònics i decoratius per estudiar els habitatges de l’època medieval.
La base de dades s’emmarca en un projecte de recerca que ha obtingut finançament del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència (MINECO/AEI/FEDER, UE).
Bona part dels materials provenen de la digitalització d’una part de l’arxiu de fotografies en paper i digitals del doctor José Morata Socías, que donà a la UIB per a l’accés públic, una bona part de les quals és de béns patrimonials desapareguts. Durant l’execució del projecte, els investigadors hi han incorporat vestigis que han estat trobats en reformes i rehabilitacions en curs. El propòsit del Dr. Morata, que va ser assumit pels set membres restants del projecte, fou que els investigadors poguessin conèixer el material i fer cerques transversals a partir de les dades que s’han incorporat.
Bases, bigues, capitells, carreus esgrafiats (decoració incisa), cimacis, claus de volta, columnes, elements d’obra, embigats (alfarjes), escales, exemples de façanes, festejadors o sitis, finestrals, fornícules, fragments de galeries, gàrgoles, grafits, mènsules, pilars, pintura mural, porxos i pilarets de porxo, portals, rajoles de paviment, relleus, taujels, volades i exemples de voltes..., constitueixen el fons que d’aquesta base de dades, i que es vol actualitzar periòdicament amb les noves troballes que puguin sorgir. És l’única font de què es disposa actualment per conèixer un patrimoni en risc constant de desaparició, tot i que no deixen de ser els vestigis que s’han salvat de la destrucció.
Els materials per a l’estudi de la casa medieval mallorquina pertanyen —o pertanyien— a 142 immobles, la majoria dels quals estaven situats a l’antiga ciutat de Mallorca i alguns altres, als pobles. Entre aquests, 53 són edificis amb denominació pròpia. En set casos, els elements són d’origen desconegut, perquè foren trobats en el transcurs d’excavacions arqueològiques dutes a terme en el subsol urbà i, en altres tres, actualment situats en entorns museístics, perquè no en tenim dades de la procedència.
Font: Diari UIB
Aquesta publicació presenta els resultats dels Seminaris d’Estudis Medievals organitzats pel Grup de Recerca Estudis Medievals (GRESMED) de la UIB els anys 2018 i 2019, ambdós dedicats a la ciutat medieval i emmarcats en el projecte I+D La casa medieval. Materiales para su estudio en Mallorca. La cita de Francesc Eiximenis que obre el títol -presa de la seva obra Lo Crestià- testimonia que la ciutat medieval era vista com un espai de convivència i interacció d’una variada multitud de gents, amb diversos rols i comeses. A més, l’auge i l’exponencial creixement que experimentaren les urbs durant la Baixa Edat Mitjana les convertiren en espais de desenvolupament no només econòmic i demogràfic sinó també artístic i cultural. Aquest llibre pretén, per una part, analitzar els aspectes físics i materials de les ciutats i, per altra, aprofundir en aquells més immaterials, vinculats als grups socials i als col·lectius que contribuïren a la configuració i al desenvolupament de la vida urbana.
ÍNDEX
A la venda a Unebook, libros universitarios.
